Acabada aquella carrera d'enginyeria, van determinar seguir i especialitzar la seva formació en el camp de l'enologia ja a terres tarragonines, en concret a la Universitat Rovira i Virgili, per centrar el seu futur professional envoltats de ceps i en l'elaboració de vi. "Nosaltres som una generació 0 en aquest món. No venim de famílies de viticultors, però vam coincidir ràpidament en el fet que el vi, en el sentit ampli de la paraula, havia de ser el protagonista del nostre futur", explica Pep Aguilar. Amb les certificacions acadèmiques sota el braç, van dedicar els seus primers anys a treballar en diferents cellers, cadascú per la seva banda. Però aviat, l'amistat i la connexió personal i professional d'aquells anys d'estudi van unir-los en el camp de l'assessorament a diferents cellers. "Dedicàvem uns dies a la setmana a treballar en els respectius cellers i la resta de dies a l'assessorament extern a altres projectes vitivinícoles", diu Aguilar. En aquell moment, tres dècades enrere, ja tenien molt clar quina seria la seva filosofia. "Ens agrada la vinya i fem vi", diu Patri Murillo.

Una declaració d'intencions que, d'entrada pot semblar senzilla, però que explica clarament la columna vertebral de la seva trajectòria. "Ens agrada moltíssim treballar la vinya. Aviat vam entendre que la varietat de raïm era molt important a l'hora de fer un vi, però el sòl, el clima, el terrer era encara més determinat en tot aquest procés", continua. "Tothom ho diu això, d'uns anys ençà, i nosaltres n'estem tan convençuts que ens passem més hores a la terra que dins del celler".

Amb el pas d'aquests primers anys dedicats bàsicament a l'assessorament d'altres cellers, va arribar l'hora de posar en marxa el seu propi projecte. Amb anys d'experiència a les espatlles i amb un profund coneixement de diferents zones van determinar que les vinyes del Montsant eren les més apropiades per fer realitat el seu somni. "Les garnatxes, les carinyenes i una gran diversitat de sòls -calcaris, de granit, sorres diverses- eren punts de partida que ens podien permetre fer realitat la nostra proposta", expliquen.

També va ser "determinant la possibilitat de poder elaborar una tipologia de vins que a nosaltres ens agradaven". De fet, "el projecte Comunica va començar a caminar de manera paral.lela a la creació de la Denominació d'Origen Montsant que tot just aquests mesos compleix els seus 20 anys de vida", comenta Pep Aguilar. "Amb anys de treball a diferents cellers va arribar l'hora de destinar estalvis familiars i algun finançament afegit a tenir el nostre propi celler i a poder arrendar aquelles vinyes tan fantàstiques que havíem conegut durant la feina d'assessorament extern".

I el lloc clau escollit per tirar endavant el seu projecte va ser la zona de Mas d'en Cosme ubicat als afores de Falset, a la carretera de Porrera. Una finca dominada per les terres granítiques. "I no va ser cap casualitat. És precisament la terra que buscàvem i en la qual havíem somiat durant anys: una finca de granit per fer-hi vins frescos i vibrants, com els que acostuma a donar la terra granítica a la DO Montsant", comenten. "Aquesta era la nostra idea. Perquè som uns apassionats del granit. Un terrer tan especial, amb unes vinyes magnífiques i amb unes garnatxes negres, garnatxes peludes, les carinyenes i la mica de syrah que tenim, també hi han ajudat, evidentment". "El Montsant ens ha ajudat a créixer com a professionals i com a persones", destaca Aguilar.

"Sempre hem buscat vins que fossin reflex clar de la frescor mediterrània, nerviosos, sense deixar de banda el seu punt de risc. Volem potenciar la singularitat del terreny, de les diferents vinyes, vins que siguin purs, elaborats amb materials que no els emmascarin i que siguin mostra clara de la terra i del raïm", diu Patri Murillo. "Mai hem buscat un perfil clàssic. Més aviat el contrari. És possible que potser ens costi arribar a un tipus de consumidor, però considerem que guanyem en guanyem un altre amb un perfil diferent i que busca una cosa diferent", diu Aguilar.

La comunicació del vi

El nom del celler té també la seva peculiaritat. "Quan vam decidir començar a crear el nostre projecte personal calia buscar un nom per l'empresa. En teníem alguns sobre la taula. Primer vam escollir Qué bien vives. Però malauradament ja l'havien escollit. Després volíem que es digués Ya le llamaremos (per allò de les entrevistes de feina). També estava triat per d'altres. Al final estàvem entre Comunicando i Comunica i vam optar per aques darrer. I des de fora és un nom que els escau a la perfecció. "De fet des de sempre hem pensat que és molt important com expliques el teu projecte, com comuniques els teus vins", diu Murillo-. "Sempre hem optat per explicar el projecte amb senzillesa, sense espantar a ningú, cal procurar que la gent s'apropi, que no s'allunyi".