"La nostra filosofia és la de cada anyada fer els millors vins possibles. En el nostre celler no pretenem mai que siguin cada any igual, sinó que pensem que l'important és interpretar aquell any de verema a verema. Primer és crucial visualitzar com ha anat l'any meteorològicament parlant a la vinya, i després amb la feina que es faci al celler, destacar aquells matisos diferents de cada any", explica Josep Maria Llauradó, enòleg i copropietari del Celler Mas del Botó, ubicat al terme municipal d'Alforja. Llauradó insisteix en la importància de la feina que es fa durant els 12 mesos de l'any a les vinyes, però també "hem de destacar la que es fa dins el celler. De fet, quan ets a la vinya penses en el celler i quan ets al celler, penses en la vinya. És una interacció fluida".
Mas del Botó és una explotació vitivinícola situada a la Vall del Cortiella al terme d'Alforja a la comarca del Baix Camp. A la mateixa finca neix el riu Cortiella que dona nom a la vall i al despoblat, del qual queden vestigis dels masos i de la parròquia de Santa Maria del Cortiella. De fet, es tracta d'un paisatge que sorprèn tant si hi accedeixes un cop deixes enrere l'Ermita de Puigserver o si hi arribes pel camí que encetes un parell de quilòmetres abans del Coll de la Teixeta. Pel que fa als seus sòls, "hi trobem dos tipus a la mateixa finca, esquits (anomenada a la zona amb nom de llicorella) i granítica (sauló), que donen als vins una forta personalitat", explica Llauradó.
La finca agrícola consta de més 40 ha de les quals 5 ha són conreades ecològicament amb vinya, principalment garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon. Els germans Llauradó amb llarga tradició vitivinícola la van recuperar fa 30 anys. Encarada cap el terme de Porrera (Priorat), ja hi han ressenyes escrites al segle XII, concretament a la carta de donació del terme d'Alforja de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona a Ramon de Ganagot, en gratitud pels serveis prestats a la conquesta del valiat de Siurana.
El sobrenom de "Cal Botó" que dona nom al celler, identifica diverses finques i la casa pairal a Alforja, prové d'un avantpassat de professió Jutge de Pau, que va intervenir en un conflicte entre dos veïns. El determini final de la citada personalitat jurídica no va ser ben acollida per un dels implicats en la baralla. Aquest, furiós per la decisió va intentar tirar pel dret i va intentar posar fi a la vida del jutge amb una daga. Per sort, diu la llegenda, el citat jutge va salvar la vida gràcies al fet que duia penjat, un medalló com a distintiu del seu rang, a nivell de la panxa. Aquell 'botó' providencial va salvar-li miraculosament la vida i des d'aleshores, aquell tros de metall va servir per donar nom a la finca i a les seves diverses propietats.
Josep Maria Llauradó fa les funcions d'un home orquestra al Mas del Botó, ja que a més de ser-ne l'enòleg, 'viu' tot l'any entre vinyes on hi realitza totes aquelles tasques del cicle vital del citat conreu: des de les podes, la verema, l'elaboració i la comercialització dels seus vins. Llauradó és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, Master en Biotecnologia per el Centro de Biologia Molecular Severo Ochoa-Universidad Autónoma de Madrid. Doctorat en Bioquímica per la Universitat Rovira i Virgili, on exerceix de professor associat. Actualment, també realitza tasques de suport com a professor al Centre Experimental Mas dels Frares de la Facultat d'Enologia de la Universistat Rovira i Virgili.
Mas del botó elabora i comercialitza -ara per ara- tres vins, sota l'aixopluc de la DO Tarragona.
Els vins
Mas del Botó és un vi negre madurat sobre lies. Amb un cupatge de Garnatxa negra, Carinyena i Cabernet Sauvignon. El Ganagot -el seu vi d'alta gamma- és un vi negre amb criança en botes de roure francès durant 1 any i 6 mesos mínim en ampolla. Amb un cupatge de 85% Garnatxa negra (85%), Carinyena (10%) i Cabernet Sauvignon (5%). "Els dos són vins corpulents, amb gran intensitat, però molt elegants, com a conseqüència de l'alçada de les vinyes, prop de 700 metres de mitjana. Tenen grau alcohòlic, però gràcies a aquesta alçada que comentem, tenen una acidesa natural important. Tenen també un color destacat. En definitiva, l'alçada propicia una bona compensació entre el grau alcohòlic, l'acidesa i la maduració peculiar de les pells i els pinyols del raïm", comenta Llauradó.
Dolça de Ganagot es "un vimblanc de garnatxa negra a l'estil que es feia al poble d'Alforja antigament. El raïm es collia de manera tardana, cap a finals d'octubre i principis de novembre i es fermentava en damajoanes a l'estil sol i serena. L'alcohol que té l'adquireix durant la fermentació i, de manera espontània, el llevat s'atura perquè s'esgota la seva capacitat fermentativa". El nom fa referència a una de les tres filles del citat Ramon de Ganagot (la Romia, la Dolça i la Gaia). "A la propera campanya plantarem garnatxa blanca i confiem a poder tenir vins d'aquesta vinya d'aquí quatre anys. A banda d'això tenim dues vinyes experimentals amb varietats antigues catalanes com per exemple el Tarragoní -varietat negra- i tenim també el Trobat, -una varietat blanca- que es plantava en aquesta zona i estem mirant si és una varietat homònima a qual hi havia a l'Alguer o a la Malvasia del Rosselló", explica Josep M. Llauradó.
Mas del Botó dedica una bona part dels seus esforços al món de l'enoturisme. "En aquest temps de xarxes socials, també funciona molt bé el que en diem el boca a boca. Pensem que és molt important que la gent pugui arribar al celler i conèixer de primera mà allò que fem i allò que passa a la vinya. El paisatge que ens envolta, creiem que és fonamental i protagonista del record dels vins que fem. I també és molt important que, des del celler, puguem participar en la difusió de la resta de productes que es fan a l'entorn del terme d'Alforja, la mel, els formatges, les melmelades, els embotits, entre d'altres".
