Els mercats estrangers ja han estat abans un bon refugi, com està passant ara amb la crisi de costos i la necessitat de pujar els preus de venda al mercat. Ja va passar amb la crisi del 2008 o amb la pandèmia i el tancament de la restauració, clau per bona part del sector agroalimentari. Els increments dels costos de producció estan afectant durament els marges de benefici de les empreses. Menys guanys al final de l'any, menys competitivitat.
Mai abans els aliments s'havien pagat tant cars, però els preus no poden compensar la inflació desbocada a sectors claus per la indústria agroalimentària com l'energia o les matèries primeres. Un dels sectors que està patint l'encariment desorbitat dels costos és el vinícola, expert en l'exportació. "El preu del cartró s'ha duplicat, com el del vidre o el suro", destaca Joan Asens, un dels fundadors del celler Orto Vins (DO Montsant), amb una llarga trajectòria vitivinícola a la comarca del Priorat.
Els preus finals de venda haurien de pujar un 30% per mirar de compensar els costos disparats, però és una opció a l'abast de molt pocs vins, per l'elevat risc de no trobar compradors. Mirar a fora, a mercats com el d'Estats Units o el centre i nord d'Europa torna a ser una bona alternativa. Els americans s'estan beneficiant de la fortalesa del dòlar respecte l'euro.
El sector del vi és líder al Camp de Tarragona en exportacions, amb xifres que moltes vegades ronden o fins i tot superen el 50%. Orto Vins, un celler petit, comercialitza a fora el 40% de les seves ampolles. Saber trobar el canal de distribució i el mercat que valori el teu vi és la clau, expliquen des del celler. Ara que ja es prepara la campanya de Nadal, fonamental pel vi i encara més pels caves, la internacionalització és vital.
Un dels grans avantatges del vi respecte altres aliments és la seva no caducitat, que fa que una ampolla es pugui guardar o fer circular per diferents mercats fins trobar el comprador ideal al preu desitjat. "El vi podríem dir que és etern, passa amb molt pocs productes alimentaris, pots vendre un vi a Nova York i que acabi bevent-se al Japó", exemplifica Asens (Orto Vins). Això, però, està només a l'abast dels grans vins, cobejats a escala internacional com és el cas dels que superen els cent punts Parker, cosa excepcional que passa amb alguns dels vins del Priorat.
Fer xarxa
El paper de les denominacions d'origen és important. Anar del bracet de la DO obre portes a fora i abarateix costos quan, per exemple, es vol tenir presència en fires internacionals com la que es celebra cada any a Alemanya, referència mundial. Desenes de milers de cellers de tot el món competeixen aquí per col·locar els seus vins, per donar-se a conèixer. Les denominacions d'origen catalanes hi van conjuntament amb el suport de l'administració (Incavi i Prodeca).
Precisament, projectes com el que impulsen l'Incavi, Vitec, l'IRTA i la URV en l'anomenada Aliança i4Vi, per fer justament més competitiu el vi català, és un bon exemple. El sector agroalimentari català va batre el rècord històric d'exportacions al 2021, amb un creixement del 12% respecte al 2020, en plena pandèmia. És la comunitat que més aliments ven fora de tot Espanya.
Sortir a l'estranger sempre requereix un punt d'atreviment, de creure en el producte i saber trobar el canal de distribució, i assumir que existeix un risc, alerten els experts.
Què hi diu la petita i mitjana empresa?
Es va fer una trobada, a finals de setembre, amb pimes i les cambres de comerç per analitzar els reptes actuals i de futur del sector agroalimentari. Una forma de donar a conèixer el programa formatiu Smart als més interessats. Hi van assistir empreses del sector (Prodeca, Andrés Pintaluba, Grup Unió i Crisolar Nuts). A la trobada, a la mateixa universitat, també van dir la seva la Pimec i les cambres de comerç de Reus, Itàlia i Eslovènia. Entre les conclusions, el gran dinamisme que té el sector agroalimentari i les queixes de les empreses que no sempre troben el perfil professional òptim per sortir als mercats estrangers. També que cal més suport de les administracions i saber crear xarxa perquè és molt més fàcil anar amb diverses empreses a vendre a fora que no pas en solitari. També que per desconeixement de vegades hi ha ajuts públics que queden vacants, amb subvencions que s'acaben perdent.