La visió global és molt diferent de la perspectiva operativa, perquè des d'un costat només es veu una part. Per dirigir una empresa, cal entendre-la com una organització de persones, com un sistema orgànic i complex. Quan un directiu és promocionat a assumir la direcció general d'una empresa, el més difícil és canviar la mirada. Sense poder veure la organització des de dalt, serà molt difícil que les seves decisions s'encaminin en la bona direcció.

¿Què entenem per la "bona direcció"? Suposa tenir el focus clar sobre on anar. Diríem que és el resultat de prendre decisions estratègiques, que son aquelles que afecten al conjunt de l'empresa, busquen provocar canvis significatius en el futur, necessiten un compromís més gran de recursos i cal prendre-les sense gaire informació perquè tenen un alt grau d'incertesa.

"Dirigir comporta prendre decisions difícils perquè mai disposarem de tots els elements per saber que passarà"

Dirigir comporta prendre decisions difícils perquè mai disposarem de tots els elements per saber que passarà. Addicionalment, a mesura que el temps avanci, afloraran noves oportunitats. Algunes poden representar un creixement saludable. D'altres, però, poden allunyar l'empresa del focus marcat i acabar essent un desastre pel futur del negoci. Tenir una estratègia ajuda a tenir un marc de referencia clar per poder equilibrar les oportunitats amb els riscos. Decidir en la incertesa obliga a les empreses a aprendre cada cop més ràpid quina és la "bona direcció" si no volen quedar fora del mercat. Només es pot aprendre a prendre decisions estratègiques practicant.

Les dades son la nova matèria prima imprescindible per prendre millors decisions estratègiques. Però la quantitat de dades que disposem actualment fa imprescindible que ens preguntem: "que necessitem mesurar realment?". Donat que les decisions estratègiques comprometen recursos importants, l'estratègia no pot quedar aïllada de la realitat econòmica i financera. Disposar de les dades reals permetrà anar contrastant l'estratègia així com s'avança cap al futur. No es pot decidir com construir el futur sense anar-ho contrastant amb el que està passant realment. No podem construir coneixement a partir de les dades sense la contextualització de la informació. Les dades no es converteixen en informació i coneixement sense esforç. Cal que trobem un equilibri entre l'acció i la reflexió. Quan la realitat no s'ajusta a l'expectativa, cal aprendre a fer associacions entre la decepció i qualsevol cosa que estigui passant a l'entorn de la decepció. Aquestes associacions ens permetran fer prediccions més ajustades sobre com aprendre a reaccionar en el futur. A l'era digital, la informació s'hauria de convertir en un flux circular on el sistema aporti coneixement constant, cultivant l'aprenentatge de les persones que la generen.

"No es pot decidir com construir el futur sense anar-ho contrastant amb el que està passant realment"

Es francament difícil involucrar a les persones en els processos de canvi que necessiten fer les empreses. Perquè les persones només estan disposades a canviar quan senten la necessitat de fer-ho. El marc mental d'opacitat de la majoria de les empreses impedeix utilitzar la tecnologia més revolucionaria de totes: afrontar la comunicació i incorporar el diàleg com a eina clau de management.

Una excusa poderosa per iniciar aquest diàleg pot ser tan senzilla com que les persones s'impliquin en la realitat de les xifres de l'empresa. Si hi ha un repte comú a totes és que la supervivència empresarial necessita que la tresoreria flueixi per totes les connexions funcionals que son els processos. Si el circuit de l'efectiu es bloqueja en algun punt, elsistema pateix. La font d'entrada de tresoreria més efectiva i sostenible la proporcionen els clients, però no acostuma a formar part del llenguatge comú a la gestió. Les finances son antipàtiques perquè representen uns límits que les persones desconeixen i que prefereixen no saber. Sovint s'actua com si fos un problema que no existís.

A partir de les dades econòmiques, es pot construir un relat del negoci i dels processos que serveixi per connectar les persones amb la visió estratègica del futur i amb la realitat dels reptes de l'empresa. Comunicar els reptes és molt diferent de traspassar els problemes. Necessitem més directius que comuniquin i més persones capaces d'assumir responsabilitats.

La vida de les empreses és cada cop més curta perquè cada vegada és més difícil tenir un model de negoci sostenible. Ens agrada més parlar de sostenibilitat que de supervivència. Però la realitat és que malgrat les espectaculars millores tecnològiques, l'augment de persones millor formades que accedeixen al mercat laboral, cada vegada és menor la probabilitat de que una empresa que neix avui pugui sobreviure gaires anys. És urgent aprendre a canviar, mesurar els canvis, adaptar-nos amb el que hem après, canviar i tornar a canviar.

Sense eliminar la incertesa, la recepta del management es transforma. La recepta inclou més estratègia i focus en la millora constant del model de negoci, dades que ens aflorin informació objectiva per poder afrontar els canvis que comporta la complexitat de les variables que interactuen, i comunicació per implicar més persones en els reptes estratègics. La recepta de l'èxit és construir coneixement de negoci a mesura que anem creant el futur.