Com més i més competitiu es torna el món professional, més i més col·laboratiu esdevé el treball dins de les organitzacions. Aparentment pot semblar una paradoxa, però és pura lògica de supervivència en entorns volàtils, incerts, complexes i ambigus (VICA) com l'actual. Per poder ser els millors del mercat, ja no serveix competir internament per veure qui és el millor dins de l'empresa, cal entendre que junts, col·laborant intensament, som millors, molt millors.

Parlem de noves formes organitzatives passant de la jerarquia tradicional a la xarxarquia o equips basats en el talent i les competències, enfocats a la gestió per projectes transversals compartits, a partir d'objectius comuns. El treball en equip evoluciona inexorablement cap al treball col·laboratiu.

“Ja no serveix competir internament per veure qui és el millor dins de l'empresa, cal entendre que junts, col·laborant intensament, som millors”

Analitzem ara els 10 desafiaments que ens plateja el treball col·laboratiu i que impliquen algunes modificacions en la manera d'organitzar-nos.

AUTOGESTIÓ. Cada persona de l'equip és responsable de sí mateixa i disposa d'autonomia per prendre les seves decisions i per regular la seva aportació a l'interès comú. La coordinació es realitza per adaptació mútua i compromís compartit. L'autogestió fa possible que autonomia i control no siguin antagònics, sinó conceptes compatibles i complementaris, necessaris en l'evolució i maduresa d'un equip o organització col·laborativa.

TRANSPARÈNCIA. És l'element essencial perquè cristal·litzi el treball col·laboratiu. Totes les persones que formen part del grup o xarxa coneixen el conjunt de la informació que els inclou i afecta com a ens, i les aportacions de cada un dels altres membres. No existeixen agendes ocultes. Sense transparència no hi ha corresponsabilitat.

EMERGÈNCIA. Els resultats generats per l'equip no s'esdevenen de solucions planificades des de la cúpula, sinó que "emergeixen" fruit d'accions i decisions "locals" dels seus membres i de les múltiples interaccions entre ells. L'intercanvi d'informació i l'aprenentatge col·laboratiu produeix un efecte multiplicador gràcies al qual dels esforços individuals, connectats entre sí en diferents nivells de la xarxa, en sorgeixen canvis significatius i solucions innovadores.

COHERÈNCIA. La congruència personal és la base de la credibilitat interpersonal, ingredient imprescindible per col·laborar. És necessària una correspondència entre el discurs i les accions dels membres de l'equip, i una certa consistència interna i temporal, de manera que les persones i les interaccions siguin fiables.

PARTICIPACIÓ. El procés de creació és compartit i conjunt, de manera que el sentit de contribució i de pertinença és més gran, fet que reforça el compromís amb l'acció comú i en comú. Tots els membres aporten a la xarxa. El lideratge és distribuït i la innovació és una funció compartida per tots.

INTERDEPENDÈNCIA. Tots els membres de l'equip (nòduls de la xarxa) estan connectats. El que passa en un punt de la xarxa afecta a tots els altres. Visió sistèmica: tots els problemes (personals, relacionals, socials, econòmics, mediambientals, de seguretat, de qualitat, ...) afecten al conjunt. Totes les solucions, també. En totes direccions i sentits. Res està aïllat. Tot forma part del tot.

APERTURA. El equips col·laboratius són estructures obertes capaces de reorganitzar-se constantment en funció de la tasca a realitzar o dels objectius a assolir. No busquen l'estabilitat interna com una finalitat en sí mateixa. De fet, necessiten un cert grau de "desequilibri" per poder evolucionar, canviar i créixer constantment.

ADAPTABILITAT. L'ADN del treball col·laboratiu i de les estructures organitzades en xarxa és la seva capacitat d'adaptar-se de forma contínua i ràpida, en temps real, a un entorn que canvia constantment. La permeabilitat a influències externes i la flexibilitat de les dinàmiques internes són dos factors clau.

LLIBERTAT. La vinculació ha de ser, necessàriament, per voluntarietat i no per necessitat. La pertinença i aportació a l'equip ha de ser escollida i plenament conscient. Sense voluntat, no hi ha compromís, i sense compromís no hi ha aportació de valor que sostingui les dinàmiques col·laboratives. Com més gran és el grau de llibertat, més gran és l'estabilitat i cohesió de l'equip. No existeix un control central que prohibeix i fiscalitza.

CONFIANÇA. La confiança és l'oxigen de la relació col·laborativa. És l'espai que li deixem a l'altre perquè pugui fer i ser. Sense confiança no hi ha espai, només por. La confiança assumeix i es nodreix de la diferència, la integra i n'explora les sinèrgies.