Conec a un venerable i molt respectable empresari octogenari que té el costum, consolidat ja en hàbit, d'anar a l'apartat de correus dos dies a la setmana a recollir la correspondència de l'empresa. Per a ell és una mena d'acte de militància corporativa, i és l'últim reducte d'autonomia que li queda en clau de contribució a la seva empresa, de la qual en va ser fundador fa poc més de 60 anys i ànima durant 45 anys.

Abans - m'explicava fa pocs dies amb un punt de nostàlgia - anava cada dia a Correus a buscar les cartes al nostre apartat, i aquesta era la manera com tenia controlat el canal d'entrada de la informació a l'empresa per part de proveïdors, de clients i de l'administració.

Anant a l'apartat de correus ell tenia la clau de volta de la comunicació de l'empresa amb el seu entorn més crític, allò que avui presumptuosament en diem els stakeholder o grups d'interès. Controlava l'arribada de factures això li permetia vigilar les compres i planificar els pagaments. Controlava i cobrava els talons dels clients i així dominava la tresoreria i els saldos dels bancs, que sempre tenia al cap. Controlava també les notificacions i requeriments de l'administració, que en aquella època no eren ni tants ni tan absurdament feixucs. En definitiva, la "guixeta" de l'apartat de correus era una finestra des del petit món de la seva empresa a l'univers del mercat.

Els nets que avui gestionen l'empresa ja no van a l'apartat de correus, de fet dubto que sàpiguen què és. Les dues filles i el fill, li permeten que hi vagi perquè el doctor de confiança de tota la vida els hi he dit que li va bé caminar i tenir el cap entretingut. El nostre perseverant empresari ja no troba factures, ni talons, ni requeriments quan va diligentment a l'apartat de correus, tan sols propaganda i de tant en tant algun catàleg d'empreses que encara continuen confiant amb el màrqueting epistolar. Poca cosa més del que avui en diríem spam. 

L'altre dia, fent un cafè amb l'esmentat empresari, just en tornar de Correus, li preguntava perquè encara va a l'apartat si ja no hi troba res de valor i ell em va respondre, amb una mirada segura però una mica cansada, que "mai se sap", i que "sempre ho he fet així." 

Més enllà de l'anècdota entranyable, és clar que la contribució actual del fundador, anant a Correus, és nul·la en termes d'aportació de valor a l'empresa. I per tant és evident que mantenir aquest hàbit, des d'un punt de vista estrictament empresarial, és un absurd malgrat que no generi cap cost.

En arribar a casa, pensant en la conversa, em venien al cap alguns empresaris i directius que malgrat ser molt més joves i tenir tota la tecnologia disponible el seu abast, almenys potencialment, continuen anant cada dia a l'apartat de correus. No en el sentit literal, sinó en el metafòric quan continuen perpetuant antigues inèrcies i accions que segurament en el seu moment tenien sentit però que avui ja no aporten res i les mantenen "per si de cas" o "perquè sempre s'ha fet així".

Seria interessant reflexionar sobre quines són les nostres rutines que han quedat desfasades amb el pas del temps i que continuem mantenint. Quins són els nostres "apartats de correu" als que seguim recurrent perquè ens donen seguretat o perquè ens ajuden a creure que controlem la gestió i la comunicació de la nostra empresa, quan podria ser que ja no fos així.