Després de l'experiència acumulada amb la crisi de BANKIA, SA., les ments pensants que van dissenyar la caiguda de BANCO POPULAR ESPAÑOL, SA, van optar per un sistema, avalat per la Unió Europea, que repercuteix essencialment tot el desastre financer del banc sobre els accionistes i els bonistes, els quals van veure com a partir del 7 de juny de 2017, els seus títols, accions o bons, van DESAPAREIXER, amb valor ZERO.

Quin seria el consell que es pot donar a tots els qui van confiar en la solvència del Banc? Abans de donar resposta a aquest interrogant, haig de recordar que els accionistes i bonistes del Popular presentaven una important diversitat: hi havia l'estalviador conservador que havia realitzat la seva inversió confiant en la imatge de solvència del Banc aconseguida durant la gestió anterior a l'època del Sr. Ángel Ron i també hi havia el petit i mitjà empresari que treballava amb el Banc i al qual se li va "demanar" que invertís en el Banc, fins i tot oferint-li un préstec perquè destinés l'import del mateix a subscriure noves accions del Banc en les ampliacions de capital de 2012 i de 2016 (amb el dissortat resultat de perdre tota la inversió i en canvi continua essent deutor del préstec atorgat per a comprar les accions).

Davant la frustració d'aquesta variada tipologia d'inversors, hi ha qui aconsella la resignació, que comportaria acceptar les propostes que el nou amo del Banc, és a dir, Banco Santander, SA està oferint als damnificats. Un altre consell, seria lluitar davant l'abús que ha suposat una conducta tan poc transparent i envoltada d'una mala praxi dels responsables del Banc caigut i d'un deficient control dels organismes de supervisió sense precedents.

De quina manera es pot lluitar? Diferenciaré dos supòsits:

I.- Els posseïdors de Bons de deute subordinat adquirits als mesos de juliol i setembre de 2011. És curiós que el mateix any que es va transposar en virtut de la Llei 6/2011, d'11 d'abril, a l'Ordenament Jurídic espanyol la Directiva de la Unió Europea per la qual es rebutjava computar com a capital de qualitat dels bancs els instruments financers com les participacions preferents i el deute subordinat, Banco Popular Español, SA. llancés al mercat aquestes dues emissions (de juliol i setembre de 2011) de deute subordinat amb venciment l'any 2021 (2011 fou l'any en què esclatà el problema de les preferents). Encara resulta més curiós que, amb la mala premsa que començaven a tenir aquests productes, la seva comercialització es va fer de manera molt barroera, fins al punt de fer constar per escrit, amb un imprès del Banc, que els clients rebutjaven formalitzar el test de conveniència (que ja era obligatori en virtut del Reial Decret 217/2008, de 15 de febrer) i que malgrat això desitjaven formalitzar el producte ofert. Quan aquests casos arriben al Jutjat, amb tota l'experiència d'aquests darrers anys, s'aprecia la mala fe i l'engany al que van ser sotmesos els confiats clients de Banco Popular Español, SA.

Una inspecció del Banc Central Europeu va concloure que els comptes de l'entitat no reflectien la realitat financera del banc

La solució està connectada a la nul·litat contractual, que derivaria de la manca d'informació de la veritable naturalesa del producte i dels riscos de la seva contractació. Aquesta acció que té un termini de caducitat de 4 anys, computat des de la consumació del producte, és a dir, des de la caiguda del Banc (7 de juny de 2017), ens permet recuperar la totalitat de la inversió, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la inversió, amb detracció dels rendiments obtinguts al llarg de la vigència del producte i els interessos legals meritats per aquests rendiments. Estem davant d'una acció de nul·litat per vici del consentiment, perfectament viable sobretot per la mala traça en què el producte fou comercialitzat.

II.- Els accionistes que van subscriure l'ampliació de capital l'any 2016. L'acció que exercitem és la de responsabilitat de danys i perjudicis basada en l'article 38 de la Llei del Mercat de Valors (aquesta acció prescriu als tres anys, computats des de la caiguda del Banc, el 7 de juny de 2017), és a dir, la responsabilitat derivada d'haver donat una informació falsa o incorrecta en el fullet informatiu que serveix de base per a l'ampliació de capital i que ha d'estar supervisat i aprovat per la Comissió Nacional de Valors. Aquest fullet informatiu és el que generà la confiança dels inversors en el sentit que l'entitat que surt a borsa, ja sigui un Banc o una societat mercantil, disposa d'una adequada solvència. Aquest article de la Llei del Mercat de Valors, conjuntament amb el Reial-Decret 1310/2005, de 4 de novembre, permet protegir no només als qui van adquirir les accions directament amb motiu de l'ampliació de capital, sinó també durant els dotze mesos següents ja en el mercat secundari.

Tota persona que adquireix accions és conscient que POT GUANYAR O PERDRE, però allò que no és admissible és que les accions DESAPAREGUIN, com ha estat en el cas de Banco Popular Español, SA i, encara pitjor, que les dades del fullet informatiu no reflecteixin la realitat financera del Banc.

Com és el cas que el fullet informatiu és la carta de presentació als futurs accionistes de la solvència del Banc, els errors o la falsedat de les seves dades són responsabilitat de l'emissor, és a dir, el propi Banc, que ara seria Banco Santander SA.

Per què el fullet informatiu de l'ampliació de capital de 2016 no reflectia la realitat financera del Banc? Bàsicament perquè dissimulava la gran quantitat d'actius tòxics que provenien de préstecs hipotecaris a promotors i que representaven que les garanties d'aquests préstecs ja no cobrien la responsabilitat del deute hipotecari (Banco Popular Español, SA. va decidir no acudir a la SAREB) i per altra banda també va dissimular el seu elevat grau de morositat que arrossegava des dels principis de la crisi. Aquesta simulació negativa de riscos comportava una dada molt important: els immobles que conformaven les garanties dels préstecs no s'ajustaven a la realitat. El fullet informatiu preveia que el mateix any 2016 entraria en vigor la Circular 4/2016, del Banc d'Espanya, però es minorava quina en seria la conseqüència. La realitat fou que es van haver de fer una gran quantitat de noves taxacions que van donar lloc a la REALITAT COMPTABLE, que dissortadament no tenia res a veure amb la solvència explicitada al fullet informatiu (això simplement és NO DIR LA VERITAT als futurs inversors).

Malgrat l'opacitat que ha caracteritzat la caiguda del Banc durant el primer semestre de 2016, el cert és que hi va haver una Inspecció per part del Banc Central Europeu, la conclusió de la qual fou que els comptes del 2016 NO REFLECTIEN LA REALITAT FINANCERA DEL BANC.

La conjunció d'aquestes dades és la que ens permet aconseguir que els clients que van invertir en l'ampliació de capital del 2016 RECUPERIN TOTA LA INVERSIÓ, més els interessos meritats des que es van adquirir les accions.