Aquest estiu hem anat amb unes famílies a un allotjament de turisme rural. La imatge que ens havíem creat per la web era esplèndida, tant per l'entorn natural com per la casa en sí mateixa, i l'expectativa era alta. Però l'experiència final no va resultar com havíem previst, bàsicament per la poca confortabilitat de la casa, que reunia totes les condicions descrites però amb un nivell de desgast que en restava considerablement les seves prestacions. Era un problema greu i evident de falta de manteniment.
La situació va generar una sèrie de debats i reflexions relacionades a la importància crítica del manteniment transferibles a tots els àmbits de la vida, des dels béns immobles i els seus equipaments a les relacions interpersonals. També aplicables al món de l'empresa i les organitzacions.

A les empreses, especialment a les industrials, el manteniment és un dels pilars fonamentals de la seva activitat amb la intenció de garantir una òptima fiabilitat dels processos productius. Hi ha molts tipus de manteniment, el correctiu, el preventiu, el predictiu, el conductiu, el normatiu... esdevenint una complexa disciplina amb moltes derivades, en la que s'inverteixen una gran quantitat de recursos tècnics, econòmics i humans. Per simplificar-ho i avançar en l'analogia d'aquest article ens centrarem en els dos primers tipus. El manteniment correctiu és el que es fa a partir d'una avaria amb la finalitat de reparar la incidència per tal que el sistema torni a funcionar. El manteniment preventiu és el que s'avança a l'avaria mitjançant un conjunt de revisions periòdiques predefinides.

Si amb les màquines i les instal·lacions tenim aquesta cura i vigilància de la seva conservació i actualització, perquè no és tan habitual que a les empreses hi hagi un departament o un professional encarregat de vetllar pel "manteniment" de les persones que en formen part? Es parla de captació, de retenció, de gestió... de talent, però no es parla mai de "manteniment" del talent, entès com aquell conjunt de mesures i accions encaminades a vetllar pel benestar físic i emocional de les persones. En aquesta línia, caldria definir uns plans de manteniment preventiu individualitzats, i assignar-hi recursos i temps. Potser així tindríem professionals i equips més fiables i productius, això és més compromesos i vinculats. I de la mateixa manera també convindria preveure plans de manteniment relacional i de clima.

Quan no hi ha manteniment hi ha deteriorament, debilitament, esgotament, atrofia,... i aleshores es fa molt difícil respondre a les necessitats i atendre als requeriments. L'error es dispara, la queixa emergeix i la desafecció és només una qüestió de temps. El manteniment implica escoltar, mirar, reconèixer, respectar, interessar-se, connectar, confiar, dedicar temps, obrir espais, empènyer a fer, deixar ser.

El manteniment en persones, relacions i equips parteix d'una consciència, implica una voluntat i té un cost. Cert. Tan cert com que no invertir-hi implica una deshumanització molt més costosa. Cada empresa decideix. De la mateixa manera que cada persona té la responsabilitat de decidir quan i com inverteix en el seu propi manteniment i de les seves relacions familiars i interpersonals. Finalment, tot suma, o tot resta....