En aquests temps convulsos en què la liquiditat ens submergeix el pensament crític en les profunditats de l'ambigüitat i en què la volatilitat ens fa surar la presa de decisions en la superficialitat de la immediatesa, passejar per la muntanya pot esdevenir un eficient antídot per asserenar la ment i compassar el cos. Fer-ho per la majoria de les comarques de l'interior permet en paral·lel gaudir d'un espectacle únic i massa sovint poc valorat: les construccions de pedra seca, ja siguin camins empedrats, marges, cabanes o altres petites edificacions, totes elles amb el denominador comú de la sobrietat i la funcionalitat.

Transitar per camins empedrats que salven desnivells i colls buscant l'eficiència còmplice de la natura. Observar marges que obren zones de vida al pendent, desafiant la lògica vertical tot guanyant espais de conreu horitzontal. Entrar en cabanes amb voltes impossibles aguantades per la saviesa de les coses senzilles. Pensar amb les persones que ho van imaginar i visualitzar. Connectar amb l'energia i l'esforç ingent que ho va fer possible. Deixar-se interpel·lar per la seva presència adusta i alhora gairebé mística. És per a mi un acte d'humilitat que em desperta admiració i agraïment.
L'altre dia, mentre remuntava una carena en què tenia una perspectiva privilegiada d'una falda de muntanya tota marjada talment com una piràmide esglaonada, m'anava emergint una analogia sobre el lideratge com una obra de pedra seca.

La matèria primera de les construccions de pedra seca és com el seu nom indica la mateixa pedra de la muntanya, degudament tallada. El lideratge quan és essencial també treballa amb el que està disponible en la persona, amb els seus recursos més genuïns degudament ajustats.

La característica definitòria de la pedra seca és que no utilitza cap altre element per lligar les pedres. És la seva disposició la que determina l'equilibri i li dona consistència. Com en el lideratge essencial en què és la mateixa congruència de la persona la que li dona fortalesa i la fa creïble.

La pedra seca és pragmatisme sense estridències. Construccions relacionades amb la utilitat que defugen el lluïment. El lideratge essencial és autenticitat sense opulències. Relacions construïdes amb generositat que renuncien a la idolatria.

Els camins empedrats ancoren vincles en la mesura que reforcen i donen estabilitat a les vies de comunicació. Aporten solidesa i predictibilitat. El lideratge essencial cohesiona l'organització en la mesura que genera cadenes de confiança i xarxes de complicitat. Contribueix a enllaçar interessos i motivacions.

Els marges de pedra seca transformen el territori per apropar-lo a les persones. Modifiquen el paisatge. El lideratge essencial transforma a les persones per arrelar-les al seu entorn vital. Ancora les relacions.

Les cabanes de pedra seca aixopluguen i donen recer. Creen confort i pertinença. Cartografien el camp. El lideratge essencial acull i respecta. Confia i apodera a les persones. Facilita la inclusió i el compromís.

Sentit comú arran de terra al servei del bé comú. Com la pedra seca. Com el lideratge essencial.