Moltes empreses conviuen dins d'una cultura de competència, pràcticament sense adonar-se'n. Llavors els que les dirigeixen se sorprenen de la manca de col·laboració de les persones que hi treballen. Hem heretat uns models organitzatius provinents dels èxits d'èpoques passades, que no estan preparats perquè existeixi comunicació transversal i fluida entre les persones. Ens costa veure que hem creat empreses on es convida a les persones a competir entre elles. La conseqüència és que, sense promoure-ho, les persones no col·laboren i llavors es fa molt difícil implementar qualsevol canvi. Hi ha nombrosos estudis científics que demostren que les empreses on les persones col·laboren més entre elles obtenen millors productivitats. Però no ens dona pistes de com ho podem portar a la pràctica. L'economia del coneixement ha fet aflorar que la col·laboració és una capacitat fonamental per qualsevol empresa.

Davant la incertesa del futur, a les empreses ens cal anar trobant l'equilibri entre mantenir el que està funcionant i el que necessàriament cal que canviem. No serà possible fer-ho sense que les persones col·laborin. La col·laboració no sorgeix de forma espontània, sinó que cal cultivar-la. Necessitem un pla que vagi ampliant el cercle de persones amb capacitat executiva, que siguin capaces d'enfocar-se a objectius concrets, coordinar esforços i assignar recursos.

Promoure la col·laboració suposa una autèntica innovació organitzativa. Una forma de portar-ho a la pràctica de forma efectiva és impulsar projectes transversals enfocats a resoldre necessitats reals que aportin valor. M'agrada anomenar-ho projectes de valor. Es tracta d'impulsar projectes que cal que tinguin per objectiu resoldre una necessitat concreta aflorada per una persona de l'empresa. Aquesta persona ha de poder descriure en detall la situació desitjada en finalitzar el projecte. La necessitat ha de ser adequada al context del moment, i el projecte s'ha d'orientar al valor que ha de crear l'empresa pels seus clients. S'ha de concretar en un objectiu específic i realista, i cal que es designi un responsable d'aconseguir-ho en una durada concreta. Enfocar els projectes d'aquesta forma, funciona com a filtre efectiu per eliminar els projectes de l'ego. Els projectes de l'ego, a diferència dels projectes de valor, són aquells que sorgeixen de la voluntat d'algú que té el poder per impulsar-los, però que no respon a cap necessitat real des del punt de vista del valor aportat als clients.

El primer repte és trobar la persona responsable d'aconseguir portar el projecte a bon port. Un cop assolit, serà clau establir clarament les expectatives entre la persona que té la necessitat (pot ser Direcció General o qualsevol altra persona de l'organització) i la persona que liderarà el projecte. Aquest lideratge implicarà definir els recursos que necessita, les persones que s'hauran d'involucrar per aconseguir l'objectiu en el temps que s'ha pactat i les accions més importants per a fer-ho. El responsable del projecte assumirà la comunicació del seguiment del grau d'avenç del projecte a la persona que va descriure la necessitat del projecte i amb qui s'ha pactat l'expectativa sobre els resultats. És possible que pensem que a la nostra empresa no tenim cap persona capaç de liderar un projecte de valor tal com l'hem descrit. També és possible que, a conseqüència de les inèrcies dels models organitzatius enfocats a processos, ni tan sols ho hàgem intentat. La barrera més gran pot ser que l'autonomia d'actuació de la persona que liderarà el projecte sigui acceptada, que implicarà que els processos operatius que estan funcionant, no li posin "bastons a les rodes".

Si ens podem posar d'acord en què (la necessitat definida i l'objectiu a aconseguir), caldrà que deixem llibertat i autonomia en el com (els recursos necessaris i la forma de desenvolupar el projecte). La capacitat de transformació de l'empresa augmentarà en la mesura que les persones que intervenen en el projecte aprenguin a comprometre's en la consecució de l'objectiu, a gestionar els recursos, i a comunicar el grau d'avenç del projecte. Crear valor és més fàcil quan les persones entenen que l'objectiu de la seva feina està orientat a satisfer la necessitat real que l'ha originat. Els líders de projecte cada cop seran més efectius perquè ensenyar és la millor forma d'aprendre. Crearan nous lideratges que permetran implementar nous projectes.

L'aprenentatge clau que ens cal fer a les empreses a l'economia del coneixement és coordinar els esforços de les persones que hi treballen posant-nos d'acord en què, sense voler supervisar cadascun dels detalls del com. L'art de distingir el què del com necessita un ingredient bàsic: confiar en la capacitat de desenvolupament de les persones.