No hauríem de donar per fet que hem après moltes coses aquestes setmanes de confinament forçós. En primer lloc, perquè les ganes de recuperar el més ràpid possible aquelles coses que cadascú de nosaltres hem trobat més a faltar ens portarà cap a la inèrcia dels comportaments anteriors. En segon lloc, perquè aprendre és una decisió individual i només aprenem de les coses que realment ens importen. Personalment, el que voldria no oblidar és que quan es produeix una emergència, és més fàcil identificar l'objectiu que representa un repte compartit. Quan la col·laboració sorgeix entre les persones de forma més natural, qualsevol treball és més gratificant. Professionalment, pel que fa a la nostra feina com a consultors i assessors, el nostre aprenentatge com a empresa és que ho tenim tot per aprendre.

A l'economia digital, és fàcil crear una empresa, i més difícil que mai fer-la sostenible. La globalització ha provocat un nombre de competidors a tots els sectors que aconseguir clients i projectes demana un gran esforç i energia. Dissenyadors, fotògrafs, arquitectes, advocats, enginyers, economistes, periodistes... La formació especialitzada no és suficient per construir una carrera professional estable perquè ningú no et pot garantir la continuïtat en aconseguir projectes. Quan estimes la teva professió i t'agrada ajudar a persones amb els coneixements i l'experiència que has adquirit, no vols créixer massa per minimitzar els riscos que et puguin impedir continuar. Crear una empresa és crear un sistema de relacions de confiança que has anat creant, a poc a poc, al llarg dels anys. Quan arrisquem, de vegades guanyem, i de vegades aprenem.

Les empreses i les organitzacions no aprenen sense persones que aprenguin. No totes les persones aprenem de la mateixa manera. Personalment, aprenc més quan escric, perquè puc aprofundir en les idees, i puc diferenciar els fets objectius de les emocions i els sentiments que em genera un context determinat. Professionalment, aprenc més quan poso en pràctica els coneixements adquirits. La complexitat actual no és possible afrontar-la sense una lògica de col·laboració, i no és possible col·laborar en projectes complexes si primer no has adquirit la capacitat d'autogestionar-te.

A l'economia del coneixement, cal que entenguem que aprendre és un procés continu. A les empreses, no s'aprèn si no s'ha establert el mecanisme per fer-ho. Per aprendre ens hem de focalitzar en allò que és rellevant. La formació tècnica és necessària però no és suficient. No veig gaires empreses que hagin pres consciència de que els clients no deixen de canviar. El mon no deixa de canviar i els clients no son aliens a aquests canvis. Si no aprenem a canviar a mesura que canvien els nostres clients, no serem prou àgils per canviar els processos a les nostres empreses. La velocitat dels canvis ens apartarà de forma sobtada en el moment que menys ho esperem. Les empreses necessitem un flux constant de clients per garantir que el cicle de la operativa no s'aturi.

A l'economia del coneixement, només hi ha dos processos que importen. Les empreses hem d'aprendre a mesurar els factors rellevants d'aquests dos processos: 1) El procés comercial, pel qual aconseguim clients i comandes de forma predictible, i 2) el procés operatiu pel qual fem entrega de la promesa que hem fet als clients per complir amb les seves expectatives. Pel que fa al procés comercial, és imprescindible que l'anem adaptant a la nova realitat digital. No hi ha excuses. Els clients cada cop tenen més canals per triar, i el mètode boca-orella ja fa molt de temps que és insuficient per garantir el futur. Especialment quan el posem en relació amb el segon procés, el que garanteix que podem complir amb les expectatives dels nous clients. La lògica del canvi ens porta a que no podem resoldre tots els problemes de la mateixa forma. Volem que els nostres processos siguin molt efectius i alhora personalitzar molt l'atenció als clients. Difícilment ho podrem fer de forma efectiva sense posar la tecnologia a favor d'aquests dos processos.

A l'economia del coneixement, el mite de l'emprenedor que construeix un imperi tot sol ha deixat de ser vàlid. Aconseguir resultats a l'era digital és per les empreses que accepten que hi ha molt coneixement fora de les seves organitzacions, i que accepten que el necessiten i s'atreveixen a col·laborar amb altres empreses i professionals.

A l'economia del coneixement, l'únic avantatge competitiu sostenible és aprendre més de pressa que la competència. El coneixement, per tal que sigui útil, ha d'estar en constant moviment depenent del context i del problema que ha de resoldre. La qüestió clau és a quina velocitat les empreses som capaces de construir coneixement nou, impulsant la nostra capacitat creadora. A l'economia del coneixement, on la velocitat dels canvis és exponencial, cal que ens transformem en aprenents digitals a la recerca de noves solucions pels nous problemes.