En aquests moments de tanta volatilitat en què sembla difícil trobar certeses prou sòlides en les que recolzar-se, és molt important prestar atenció a l'estructuraque ens sosté com a organització o com a empresa, ja que és un dels ressorts més evidents i de major impacte sobre els que podem fer palanca.
Quan parlem d'estructura ens referim bàsicament a quatre aspectes:

1. L'organigrama formal en què es fan explícites les funcions i responsabilitats de cadascuna de les persones que configuren l'organització, i que regula les seves relacions des d'una perspectiva de vinculació orgànica.

2. Els espais físics que disposen i ordenen aquestes persones d'una manera determinada, amb un impacte evident sobre la seva funcionalitat i alhora sobre el seu estatus. La distribució dels espais mai és neutra, ni en l'àmbit pràctic ni en l'àmbit conceptual.

3. Els canals de comunicació formals i informals a través dels quals les persones i els equips comparteixen el seu dia a dia i construeixen els seus relats. Aquest àmbit inclou a les reunions, que mereixen una menció específica a banda per la seva rellevància.

4. Els procediments que defineixen com s'han de fer les coses, delimiten els marges d'actuació i diferencien que és acceptable del que no ho és. Els processos generen automatismes i inèrcies que poder ser molt eficients, i també molt ineficients si queden desfasats.

Una de les conseqüències més rellevants de l’estructura és que acaba generant una cultura, és a dir, una manera de fer que crea especificitat. Aquesta cultura organitzativa o d'empresa és la que acaba cohesionant al col·lectiu atribuint-li una identitat comuna i compartida. I és en base aquesta identitat aglutinada i travada per la cultura que les persones se senten més o menys identificades, i per tant compromeses, amb l'empresa en funció del grau de sintonia i comoditat que els hi desperta. La cultura per tant determina la inclusió, la pertinença i la centralitat.

Una vegada instaurada i consolidada una determinada cultura organitzativa, és com si aquesta agafés vida pròpia i vetllés per la seva pròpia supervivència. Tant és així que tendeix a assimilar als membres de l'empresa fins al punt d'excloure'n als dissidents que la qüestionen o que la posen en perill de forma reiterada i/o significativa. I finalment acaba condicionant a l'estructura per tal de perpetuar-se.

Per tant, l'estructura crea cultura, i la cultura es fa seva a l'estructura, en una espiral tan intensa que pot acabar ofegant a la mateixa organització que representen i defineixen. Canviar la cultura és molt difícil perquè és un constructe inespecífic, malgrat que és també molt concreta i que té una incidència molt real i tangible en les persones i en els equips.

En aquest moment incert i complex és, com dèiem, molt important pensar quina estructura organitzativa volem i de quina manera a través d'aquesta generem una cultura en la qual ens hi sentim reconeguts i compromesos, i que ens faciliti com a empresa complir amb la doble finalitat de tenir uns rendiments econòmics legítims i alhora uns beneficis socials justos.

Parlem de com refem l'organigrama perquè emergeixi una xarxa de connectivitat fluida i àgil al servei de la col·lectivitat, i no un embut que generi servituds i dependències.

Parlem de com reorganitzem els espais de manera que esdevinguin un punt de trobada que aculli a les persones i faciliti la transversalitat entre els equips, i no una barrera que aïlli intencions, bloquegi accions i bunqueritzi posicions.

Parlem de com repensem els canals per fer-los accessibles i estimulants per facilitar la creativitat i la corresponsabilitat, i no perquè siguin una pèrdua de credibilitat i una fuga energètica.

Parlem de com redissenyem els processos per tal que ajudin a les persones a ser més eficients en la tasca i les apoderi per generar valor, i no unes obligacions rígides que ofeguin la creativitat i deshumanitzin.

Parlem, en definitiva, de crear les condicions organitzatives per fer aflorar una cultura empresarial sostenible i humanista, i no una cultura especulativa i extractiva. Tothom parla que la pandèmia està tenint un efecte accelerador sobre canvis que estaven latents. Tant de bo que impliqui també un canvi en la cultura empresarial dominant. Hi ha moltes empreses que ja han canviat de paradigma. Que la nostra sigui de les pioneres depèn de nosaltres. Ara és el moment de crear tendència i de marcar la diferència. Ens hi atrevim?