Encetem el 2021 amb una inèrcia heretada del fatídic 2020 que fa preveure, com a mínim, un primer semestre de l'any força crític. Les tres crisis que simultàniament ens interpel·len, la sanitària, l'econòmica i la social encara no han dit l'última paraula. L'impacte profund d'aquest triumvirat encara no és del tot evident a la superfície del dia a dia, tot i que s'intueix intens i durador. I trucant a la porta, cada vegada amb més insistència, la crisi més contundent de totes i la que major afectació tindrà a tots els nivells, la crisi climàtica. En aquest escenari, una temptació podria ser tancar files amb els de més a prop per mirar de garantir la supervivència pròpia i la dels afins. Una estratègia perdedora per insostenible.
Si alguna cosa està posant de manifest aquesta situació tan excepcional és la interdependència. Una obvietat que ja sabíem i que ara se'ns mostra més nítidament. Formem part de sistemes complexos en què la individualitat és una part essencial i a preservar, però una part d'un tot que la transcendeix. Un tot que fa viable a la unitat.
L'expansió mundial del virus en poques setmanes és una mostra que tot està interconnectat. La distribució selectiva de la vacuna entre els països de l'hemisferi nord és un exemple que encara tenim un marc mental massa particular. Massa petit. Massa ingenu o massa egoista, segons com es vulgui veure. La realitat és tossuda i sistèmica, malgrat les nostres pors.
Des d'aquesta consciència global és el moment de la revolució de la generositat a escala local. A escala individual. És el moment que tu i que jo, que nosaltres, que cadascú, siguem generosos. Ningú ho pot fer per nosaltres. Ningú pot omplir el buit que deixa la meva, la teva, la nostra falta de generositat. Aquest buit esdevé un forat negre que engoleix tot el que hi ha al voltant. No hi ha alternativa. El repte és tan extraordinari, que gairebé ha esdevingut binari. O som generosos o no serem.
Què vol dir la revolució de la generositat, a efectes pràctics i concrets? Vol dir que cadascú en la seva àrea d'influència, en el seu àmbit quotidià, ja sigui a casa, a l'empresa, al barri, a la comunitat, en qualsevol àmbit d'interacció en què intervingui ha de contribuir a la seva sostenibilitat. Hi ha massa persones amb una mentalitat extractiva, parasitària, que només volen rebre, que només pensen en el seu interès i benefici. I això és del tot inviable.
La revolució de la generositat vol dir, si ho centrem en l'empresa, que necessitem propietaris, directius, comandaments i treballadors que entenguin que ara és el moment de tenir mirada ampla i gest enèrgic. No és el moment de la queixa, ni dels retrets, ni de buscar culpables. De fer-se petits i d'esperar que vinguin a salvar-nos.
Ara és el moment de donar, de compartir, de col·laborar, de sumar i multiplicar, d'aportar, de fer xarxa, de generar complicitats, de construir plegats, d'alçar-se junts, de concretar intencions. Ara és el meu moment, el teu, el nostre.
Una revolució és una transformació profunda i ràpida, una ruptura sobtada de l'ordre establert, que implica conseqüències transcendentals. No estem en una transició. Estem immersos i som testimonis (i actors) d'un canvi estructural. Tant de bo aquest canvi de model també comporti un canvi en el paradigma de l'individualisme i l'autosuficiència i esdevingui una autèntica revolució de la generositat. Ens hi juguem massa. Ens ho juguem tot.