Trencar els esquemes d'allò establert, veure les coses de manera oposada a com sempre s'ha fet, pot donar fruit a coses inesperades. Ens ho explicaven a l'edició del darrer TedxReus, que es va celebrar en format virtual el passat 27 de febrer. Vam poder sentir diversos punts de vista sobre com anar a contracorrent. Em va fer pensar en la idea de la formació com a inversió que "garanteix" la seguretat laboral. Jo ho vaig viure d'aquesta forma quan vaig acabar la formació universitària fa tres dècades. Sentia la certesa que els meus estudis em garantien bones expectatives econòmiques i professionals, i així va ser.

Avui en dia aquesta idea ha perdut la seva validesa. Una bona formació no garanteix tenir una feina que compleixi les expectatives com llavors. El que no ha canviat, és que tenir més formació implica que la persona ha fet un esforç al llarg d'uns anys i és raonable que esperi una recompensa en forma de feina i de carrera professional. La distància entre expectativa i realitat per a milers de joves i no tan joves, s'ha eixamplat. Moltes empreses diuen que no troben perfils adequats. Molts professionals diuen que no troben feines atractives. Tenen raó.

Què ha canviat?

La primera qüestió és que qualsevol empresa per tenir èxit, necessita estar orientada al creixement, posar el focus a l'excel·lència i ser innovadora. El creixement suposa canvi, i per tant, aprenentatge; l'excel·lència suposa perseguir la millora contínua, i per tant aprenentatge; la innovació suposa abandonar antigues pràctiques i trobar nous camins, per tant aprenentatge. No és estrany pensar que cada cop més, les empreses definiran els seus propis programes formatius per tal de cobrir les necessitats de capacitació i aprenentatge de les que persones que allà hi treballin.

D'altra banda, les persones que vulguin perseguir reptes professionals interessants hauran de dissenyar el seu propi projecte personal d'aprenentatge. Molts d'ells hauran d'oblidar-se de la relació laboral i hauran d'aprendre a ser "contractistes independents" (autònoms!). Té sentit, perquè la majoria de reptes professionals que s'obren a l'economia digital i del coneixement, no es poden abordar sense disposar d'un ampli grau de llibertat sobre la feina.

Aprendre implica transformar-se

No hi ha cap formació especialitzada que ens capaciti per afrontar la incertesa. El disseny de la millor formació per competir en un futur que no pots imaginar, és estar disposat a aprendre "sobre la marxa" (learning by doing). Desaprendre creences que ja no són vàlides és la part difícil.

Us poso un exemple professionalment proper. Aviat farà un any que es va publicar un estudi internacional a directius financers sobre quina era la seva estratègia financera per sortir de la crisi originada per la pandèmia. La resposta majoritària va ser: reduir costos! És la resposta lògica. Però és una forma de pensar de curt termini, que acaba convertint les empreses en zombis. Entren en un cercle viciós i acaben reduint els recursos vitals per mantenir-se competitius... i no ho veuen. Comencen fixant-se només en els clients que els discuteixen el preu, acaben descuidant als seus proveïdors, pagant malament als seus treballadors, i destrueixen l'ecosistema que han creat.
Quan l'activitat econòmica cau de forma excepcional, l'estratègia no pot ser repetir fórmules que havien funcionat en altres contextos. Per remuntar els resultats d'un negoci en un entorn de màxima incertesa, primer cal afrontar que el sistema que havia funcionat ha col·lapsat. Llavors, la millor estratègia difícilment pot ser només reduir costos. Cal obrir-se a noves possibilitats per tal que el negoci aconsegueixi reinventar el seu avantatge competitiu en el nou context. Els financers del "reduir costos" hauran d'aprendre a transformar-se. Hauran d'aprendre a canviar la mirada i a no deixar de canviar.

Transformar-se és personal
Fer una transformació t'interpel·la a nivell personal. Ningú canvia si no té un motiu. O aprens noves habilitats o tindràs una carrera molt limitada. Qualsevol especialista, per exemple, en finances, necessitarà aprendre altres competències, com habilitats de gestió i de comunicació. La distància entre els que estan motivats a aconseguir-les dels que no, són abismals. La diferència entre els uns i els altres no estarà en la capacitat tècnica rebuda a la seva formació, sinó en la seva capacitat d'adaptació i de canvi. Són les competències que necessita qualsevol empresa per sobreviure a la competència del mercat a l'economia digital.

Sense la voluntat de qüestionar l'statu quo que ha estat funcionant fins avui, difícilment es pot afrontar cap transformació personal. Els nous professionals a l'era digital, potser no poden aspirar a la seguretat laboral, i llavors són més exigents en la recompensa que volen a canvi del seu esforç. La llibertat es torna molt més important que la promesa de seguretat. Poder triar els projectes professionals perquè suposin un repte també implica gaudir molt més amb la feina. Per progressar en temps d'incertesa, caldrà transformar la formació en aprendre a aprendre. Caldrà anar a contracorrent.