El proppassat 3 de febrer de 2021, l'Audiència Provincial de Girona, Secció 1ª, dictà la Sentència número 59/2021, que és pionera en admetre la procedència d'una reclamació contra una asseguradora, en concret SegurCaixa Adeslas, SA., per la cobertura de pèrdua de beneficis per paralització d'activitat, a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19.

Una sentència de l'Audiència de Girona dona la raó a un restaurador al que la seva asseguradora no volia satisfer la cobertura contractada per suspensió d'activitat

Malgrat la novetat de la matèria, el debat jurídic ja té molts anys, ja que ve referit a l'abast de les clàusules limitadores de la cobertura dels riscos contractats en un contracte d'assegurança. En aquest cas, l'empresa contractant, que regenta un negoci de restauració, reclama a l'asseguradora una cobertura per pèrdua de beneficis/paràlisi de l'activitat com a conseqüència de la suspensió de l'activitat de restauració forçada per l'estat d'alarma. A més a més, aquesta cobertura ja estava fixada i limitada en el temps, és a dir, es tractava d'una indemnització diària de 200,00€ per un període de 30 dies.

En total, l'establiment hauria de rebre 6.000,00€, que podien efectivament pal·liar en alguna mesura la ruïnosa situació que suposa tancar el negoci forçadament. La sorpresa fou que l'asseguradora va rebutjar la cobertura del sinistre amb l'argument que, a les condicions generals, que no estaven signades per l'assegurat i que endemés constaven en un document a part de les condicions particulars on es descrivia la cobertura, hi havia una limitació de la cobertura contractada, quan el tancament era imposat per una ordre governativa. No cal dir que l'empresari no tenia coneixement d'aquesta limitació de la cobertura, donat que no constava ressaltada enlloc, ni tampoc se li havia exposat en el moment de la contractació.

Quan el cas va arribar als Tribunals, el Jutjat de Primera Instància va donar la raó a l'asseguradora i va ser necessari arribar a l'Audiència Provincial de Girona per a revertir la situació. Què ens diu l'Audiència Provincial? Que les limitacions de les cobertures contractades han d'estar signades i acceptades expressament per l'assegurat, ressaltades d'una manera especial a la pòlissa i no poden desnaturalitzar la cobertura que hauria motivat la contractació per part de l'assegurat. La base de l'exposició de la Sentència és l'article 3 de la Llei del Contracte d'Assegurança i és curiós que, malgrat els anys de vigència d'aquesta Llei (1980), les asseguradores continuen amb aquest tipus d'argúcies per a intentar evitar el pagament de les cobertures contractades.

Una última nota: davant d'una companyia asseguradora els empresaris poden ser objecte d'una especial protecció, en la seva condició d'assegurats. Però, amb tot, cal lluitar-ho, com va fer aquest restaurador i estant fent altres empresaris en la mateixa situació.