Ara que l'emergència pandèmica es va esmorteint gràcies a l'avanç sostingut de la vacunació massiva, cal tornar a avaluar en quin moment ens trobem i a revisar els protocols d'actuació en tots els àmbits de relació, tan a nivell personal com professional. En l'àmbit empresarial cal tornar a ajustar, des d'una perspectiva de lideratge, on som com a organització i què necessiten els nostres equips. Segurament venim de liderar la urgència, i abans havíem hagut de liderar la incertesa i la por.

Ara, però, les circumstàncies estan tornant a virar i en els propers mesos ho faran encara de forma més evident i ràpida. Cal estar amatents per tornar a readaptar-nos i que l'escenari post-pandèmic no ens agafi amb el pas canviat. Diagnosticar bé el clima emocional majoritari a la nostra empresa ens ha de permetre redefinir les prioritats, repensar les línies d'intervenció i perfilar els criteris de decisió. No podem seguir actuant com hem fet aquests darrers mesos perquè el marc col·lectiu s'està movent i està tornant a canviar, i liderar vol dir anticipar-se. Ja no estem, majoritàriament, en un context de contenció, sinó que la tendència és ara a l'expansió. A sortir, a obrir-se, a desplegar. És un impuls reactiu i natural, que cal considerar.

Aquesta dinàmica de recuperació, en clau de lideratge, ens porta a la necessitat d'acompanyar a les persones i als equips en dos moviments seqüencials, tot i que de forma gairebé simultània. En primer lloc, reconèixer la pèrdua i liderar el dol. No podem fer veure que no ha passat res. Ha passat molt i a tots. Per tant hem de fer espai a l'impacte que la penyora pandèmica ha deixat a les nostres vides i a les nostres organitzacions. I ajudar a fer-ho des de la mirada apreciativa de la gratitud per posar en valor la capacitat de resistència i d'adaptabilitat, i re-significar la carència en termes renovació. I tot seguit, en segon lloc, reconstruir l'esperança.

Després del combat, ara cal recuperar la confiança, tornar a alçar la il·lusió, refer la credibilitat, redreçar complicitats, bastir aliances, reconnectar persones, integrar perspectives, flexibilitzar dogmes, articular nous models organitzatius,... en definitiva aixecar de nou i enarborar l'esperança com a acte de militància empresarial. Liderar vol dir abanderar l'esperança, estar al davant, agafar les regnes i prendre la iniciativa. No ens podem amagar per prudència, portem massa temps tancats per força. Necessitem perfils nítids, referents clars. No és el moment de les mitges tintes. No estic parlant de ser herois ni heroïnes. Liderar és, també, tenir dubtes, equivocar-se, canviar d'opinió, perdre algun llençol, caure en contradiccions. Però liderar és ser-hi, i ser-hi a primera fila per mirar a la realitat als ulls i fer que passin coses per transformar-la. Ara és el moment de liderar la reconstrucció.