He començat l'estiu fent un curs d'iniciació a la natació en aigües obertes. Ja fa molts anys que vaig a nedar de forma força regular a la piscina i feia temps que m'havia passat pel cap la possibilitat d'anar a nedar al mar. Ho vaig fer l'estiu passat a la Platja Llarga i em va encantar! També em vaig adonar de la meva inconsciència. Tot i que no vaig allunyar gaire de la sorra, no havia investigat mínimament el que necessitava per nedar de forma segura en un medi diferent. Quan veig veure que s'anunciava un curs d'Iniciació a Aigües Obertes, no m'ho vaig pensar i em vaig apuntar. Ara soc plenament conscient de la meva "incompetència", tinc els coneixements i la pràctica bàsica, i també tinc clar que el camí per consolidar l'aprenentatge és practicar. Soc a la casella de sortida d'una nova habilitat.

Quan aprenem una nova capacitat, podem passar pel que s'anomenen les quatre etapes de la competència. La primera, és la incompetència inconscient, o podríem dir que és la felicitat de la ignorància. La segona etapa és la de l'incompetent conscient, quan ja hem sentit la necessitat de tenir una habilitat que abans no sabíem que necessitàvem. Arribem a la tercera etapa com a conseqüència de la pràctica constant i la repetició: és l'etapa de la competència conscient. En el moment en el que com a conseqüència de la pràctica, aquesta nova habilitat es converteix en un hàbit, podem arribar a la competència inconscient. No és possible saltar-se cap etapa. Cal que no ens oblidem de que, si deixem de practicar, farem passes enrere.

L'economia digital exigeix noves capacitats. Les persones més competents en l'entorn actual de canvi son aquells que tenen la capacitat d'autoavaluar-se, que admeten el grau en el que les seves habilitats tenen recorregut de millora i que es posen en acció per fer-ho.

1) Pel que fa a la capacitat d'autoavaluar-nos, els investigadors Dunning i Kruger van descriure a finals del segle XX un efecte psicològic inquietant que porta el seu nom. Diuen que les persones amb menys habilitats tendeixen a sobreestimar la seva capacitat i es consideren més preparades que altres més expertes. La conseqüència és que les persones incompetents en una habilitat no s'adonen de que ho son. Van descobrir que les persones no som bones en autoavaluar-nos i el més inquietant és que totes les persones patim aquest efecte. Compte!

2) Pel que fa a admetre que ens cal millorar, és necessari aplicar certes dosis d'humilitat.

3) Pel que fa a posar-se en acció, cal deixar les excuses de banda. Escoltar a algú que ja sap el que nosaltres hem d'aprendre no és posar-se en acció. Les noves capacitats es consoliden portant-les a la pràctica.

Hi ha dos grans obstacles que tenen les empreses per tal d'afrontar la transformació digital. El primer és que la fascinació per la tecnologia els porta a sobrevalorar les expectatives de la seva utilitat. El segon, és l'excés de confiança sobre les competències de les persones que formen l'equip de l'organització. Costa admetre que els falten habilitats per adaptar-se a un entorn 100% digital i amb poques certeses. Trobem fascinant la tecnologia, però la transformació és humana.

La realitat, per nombroses empreses i organitzacions, és que moltes persones van al lloc de treball, però no s'impliquen amb allò que fan i llavors no poden millorar. Mentre el context canvia, el comportament més habitual és aferrar-se al mon del passat, malgrat que ja no s'assembli gaire a l'actual. Sense un ferm compromís amb la feina, difícilment pot haver-hi adaptació, perquè no és possible cap aprenentatge.

Comprendre l'escala de l'aprenentatge ens pot ajudar també a gestionar millor la complexitat a les empreses. Quan existeix la consciència de la "incompetència", és quan pot començar el camí d'aprenentatge a col·laborar amb altres persones de la organització i de fora d'ella. L'aprenentatge no és un joc de guanyar o perdre, sinó de guanyar i guanyar. Per afrontar la transformació digital, no hi ha respostes correctes, hi ha decisions.

Prendre decisions a qualsevol organització es un repte de gran complexitat, perquè el més difícil de dirigir és prendre decisions sobre les persones. Les decisions s'acaben prenent per la persona que te més jerarquia, tot i que no sigui necessàriament la que te millor criteri per prendre-les. Reconeguem la necessitat de cultivar l'habilitat de connectar i col·laborar amb altres de forma constructiva. Compartir els coneixements i les experiències és una forma fantàstica d'augmentar el propi aprenentatge, perquè exigeix explicar de forma empàtica el que ja sabem. Acceptem que els problemes més complexos difícilment es poden resoldre de forma adequada per una sola persona. Prenguem consciència de que la competència fonamental a l'economia digital és la capacitat d'aprendre. Capacitem-nos per adaptar-nos a un mon que no deixa de canviar.