Totes les organitzacions estan immerses en un procés de transformació digital, amb més o menys intensitat i amb major o menor impacte en els seus processos. La irrupció de la Covid-19 amb totes les seves derivades ha estat el punt d'inflexió definitiu i de no retorn cap a la digitalització conceptual, organitzativa i estructural de les empreses.

En paral·lel moltes persones es van veure forçades a una mena d'exili temporal dels seus llocs de treball, en format de teletreball, que en molts casos va ser força brusc per precipitat i dotat de pocs recursos. En algunes empreses va costar mesos normalitzar a nivell efectiu i pràctic el nou model organitzatiu de treball a distància i a vegades asincrònic, i en algunes encara no s'han assimilat plenament les implicacions que això ha tingut. També és ben cert que en algunes empreses aquest procés es va fer de forma molt àgil i eficient, i que en pocs dies ja es disposava d'un fluxos de treball molt ben definits i plenament funcionals. Tan en el primer supòsit com en el segon massa sovint es va confondre l'aplicació del teletreball amb la transformació digital, però aquest és un altre tema que els experts en la matèria ja es preocupen de posar en relleu.

La qüestió que aquí ens ocupa és que simultàniament a la transformació digital cal seguir insistint en la transformació emocional de les organitzacions. El sistema digital es basa en llenguatge binari de zeros i uns. El sistema emocional es basa en un llenguatge en continu amb infinits matisos entre dos suposats punts. El sistema digital és predictible, seqüencial i estable. El sistema emocional és imprevisible, d'evolució dispersa i volàtil. Els dos sistemes conviuen entrellaçats en les persones i en els equips que han fer viables els procediments digitals i sostenibles els resultats analògics. Per tant, si volem que el necessari procés de transformació digital de les nostres organitzacions sigui un èxit, l'hem d'acompanyar d'un no menys imprescindible procés de transformació emocional dels nostres equips. No podem digitalitzar d'esquena a les persones. Només podem digitalitzar de forma efectiva si alhora ajudem als equips a "canviar el xip" per tal que entenguin i visquin la transformació digital no com una amenaça de la que defensar-se sinó com una oportunitat a la que sumar-se per esdevenir vàlues de valor en els nous processos de treball.

Transformar digitalment una empresa és un procés complex que inclou repensar tots els protocols per ajustar-los a una nova lògica de funcionament. Digitalitzar no és només fer el mateix de manera diferent, implica fer coses diferents. De la mateixa manera, transformar emocionalment una empresa és un procés complicat que inclou reconnectar a totes les persones per enfocar-les a una nova lògica de funcionament. Donar cobertura emocional a la digitalització no és només tractar a les persones de manera diferent, implica apoderar a les persones de manera que puguin desplegar tot el seu potencial i sentir-se plenament realitzades en el nou entorn. Quan el peatge de la digitalització és la deshumanització ens hem tornat a confondre, i no hem entès que la tecnologia és el mitjà i que les persones són la finalitat. Si la tecnologia acaba sent el propòsit i les persones l'instrument, no estem transformant digitalment la nostra empresa, simplement l'estem robotitzant, que és un concepte diferent, molt més senzill, de substitució no de transformació, i amb altres implicacions econòmiques, laborals, socials i ètiques, objecte d'un altre article. Quan la transformació digital i emocional de les empreses avança en paral·lel, es retroalimenten i es complementen, aleshores sí, podem extreure el màxim benefici de les sinèrgies entre tecnologia i persones, entre bits i talent, i construir organitzacions eficients, econòmicament rendibles i socialment sostenibles.