Algunes persones que han passat la fase aguda de la COVID-19 presenten símptomes persistents. Aquests símptomes són variables, heterogenis i amb afectacions diverses i en alguns casos es poden mantenir durant mesos, afectant significativament la qualitat de vida d'aquestes persones. Fatiga, boira mental, dificultat respiratòria, dolors toràcics o pèrdua de memòria són alguns dels símptomes més freqüents que s'han descrit i algunes persones en presenten també de psicològics, com ara ansietat i depressió. És obvi que l'afectació i les conseqüències de passar la covid no són les mateixes si la simptomatologia ha estat puntual o és persistent. Pensant en aquesta diferència se'm va fer evident una analogia que vull compartir, salvant totes les distàncies i expressant el màxim respecte per a les persones que pateixen covid persistent.

Amb la CONFIANÇA passa una mica el mateix que amb la covid, l'afectació i les conseqüències són ben diferents quan és puntual respecte quan és persistent. Anem a pams. Primer definim confiança. Per a mi és l'espai que hom es permet a sí mateix per a fer i expressar allò que pensa i sent i és també l'espai que obre als altres perquè puguin ser. Sense confiança no hi ha espai per a crear, i només es pot esdevenir la repetició de pautes estereotipades i la replica de patrons. La confiança és l'antítesi de la por que porta al control. Quan no hi ha confiança el terreny de joc és una superfície irregular de tensió en que no emergeix la creativitat perquè hi ha temença a l'error i a sortir de la línia establerta. Sense confiança el paradigma és comparatiu, fiscalitzador i tendent al personalisme. En canvi des de la confiança es construeix un paratge fèrtil en que el focus no està en la norma i en el protocol sinó en la finalitat i en el sentit. Quan hi ha confiança el COM deixa de ser un dogma per ser una oportunitat d'experimentar, créixer i aprendre i la vinculació es construeix en base a l'objectiu i no al procediment, terreny abonat per a les dinàmiques col·laboratives d'alt rendiment i a la generació de valor.

Ara bé, els efectes de la confiança no són els mateixos quan aquesta és momentània o circumstancial respecte a quan és continuada i perenne, tant per a un mateix com en relació amb els altres.

Si la confiança és efímera el resultat és limitat i caduc. Útil per al moment o la tasca però poc efectiva, ja que aquesta sensació gairebé mercantil d'haver d'anar renovant constantment la confiança genera una sensació de provisionalitat que desgasta els fonaments de l'autoestima i del sentit d'utilitat i contribució. Quan la confiança és condicional no deixa seqüeles i es redueix a un intercanvi contractual interessat, legítim però poc consistent, que alimenta dubtes i recels.

Quan la confiança és persistent, desvinculada de la immediatesa i no sotmesa a la servitud del resultat a curt termini, obre espais de seguretat que permeten explorar i desplegar altres vies per activar noves connexions i elaborar noves raons no tant lineals ni seqüencials. Quan la confiança és incondicional té un impacte transformador que desborda el marc de l'eficiència i va molt més enllà de l'obvietat, empoderant persones i relacions. La confiança perseverant allibera, capacita, habilita, qualifica i dona autonomia. Construeix relacions sinèrgiques i fa aflorar altres lògiques més polièdriques i versàtils, amb major capacitat d'adaptació a entorns volàtils i complexes com els actuals.

Aquest setembre, amb la represa de les activitat professionals i acadèmiques, si voleu fer una aposta que sigui la CONFIANÇA. Confieu en vosaltres i en la gent del vostre entorn proper. Confieu-hi de forma inequívoca i sense reserves. I si sou prou persistents notareu els símptomes i gaudireu dels resultats. Feu-me confiança...