El món accelera el pas cap a la digitalització dels processos i la preponderància de les dades. Aquesta és una de les macrotendències més clares per a tots els experts. De fet, gairebé ningú creu que anirem enrere. Les visions diferents no són tant en relació a la digitalització, sinó en com aquesta es produirà i s'hauria de produir. La digitalització de processos facilita l'automatització de las presa de decisions, els simplifica, permet establir algoritmes i ens porta cap un món on els humans serem menys necessaris per dur a terme certes tasques i rutines. Ara, a la tornada de les vacances, a enfrontar-se a indicadors de gestió i desempeño, KPIs, dashboards, informes diversos... podria ser oportú posar en valor les relacions humanes i l'empatia que es produeix en aquestes relacions. O la manca d'ella.

La irrupció i consolidació del teletreball s'ha de compensar amb la creació d'espais que permetin relacions professionals i humanes de més qualitat

L'empatia és la capacitat que tenim les persones per posar-nos en el lloc de l'altre i percebre els seus pensaments, sentiments i emocions. És vital per a les relacions humanes, per a la vida social i, també, per a l'activitat empresarial i econòmica. D'alguna manera, seria possible fer-nos un dibuix, una foto, d'allò que està pensant i sentint el nostre interlocutor.

L'empatia té com a mínim dues dimensions: la primera cognitiva i la segona emocional. La dimensió cognitiva és la que ens hauria de permetre posar-nos al lloc de l'altre, agafar la seva perspectiva, els seus temors, les seves realitats o els seus objectius. Ens ajudaria a entendre perquè la persona que tenim al davant pren unes determinades decisions o actua d'una determinada manera. La dimensió emocional és aquella que ens permet copsar els sentiments de l'altre. Comprendre que una persona està bé o ho està passant malament. I aquesta ens pot portar al contagi emocional, si ell riu, tu rius, si ell plora, tu et pots entristir.

L'empatia té com a mínim dues dimensions: la primera cognitiva i la segona emocional, i totes dues són importants a nivell professional

En les relacions professionals de les properes dècades, basades en les omnipresents dades i en un context d'aplicació del teletreball, serà cada cop més necessària l'aplicació de l'empatia en totes les seves dimensions. Serà un factor que ens podrà explicar la caiguda del desempeño d'un treballador o que un client que de cop i volta té una resposta inesperada o que, simplement, ens deixa de comprar. En aquestes situacions ens donarà informació que s'escaparà als indicadors digitals. Els models estadístics ens diuen el què està passant i com ha passat, però tenen dificultats per entendre les raons que han motivat que passés, especialment quan tenen a veure amb què passa dins del cap d'una persona o d'un grup de persones.

La transformació digital ha de ser transformació cultural, i aquesta última s'ha d'incloure sí o sí per no deshumanitzar les relacions. Per tot plegat, és bàsic treballar l'exercici del canvi de perspectiva. Per fer-ho, cal entendre els interlocutors, posar-te en el lloc de l'altre, entendre les seves preocupacions, el seu punt de vista, les seves necessitats, objectius o expectatives. I això vol dir, donar feedback i rebre feedback, preguntar, escoltar activament, observar. I fer-ho més enllà de la comunicació verbal

Per tant, en un món que va cap a les dades, les relacions a distància (teletreball, compra online...) requereixen crear els espais necessaris per a que es produeixi aquesta relació de major qualitat: cal crear-los, cultivar-los i fer-los créixer.