Els errors són una part inevitable de qualsevol activitat humana i empresarial, com diu la dita catalana "qui té boca s'equivoca". Des de la fabricació de productes fins a la prestació de serveis, tots ens enfrontem a errors en algun moment. Per exemple, en una cadena de muntatge, un petit desajust en els colorants pot provocar defectes en la producció. En una empresa de serveis, un error de comunicació pot portar a malentesos amb clients. Un oblit en una fusteria pot suposar perdre un dit.

Els errors son inevitables per la complexitat del món en què operem: la variabilitat dels processos, la interacció humana i les limitacions del coneixement, enfrontar-se a realitats canviants fan que l'error sigui part del dia a dia. A Ceres, on cada projecte d'investigació és únic, els errors és un risc amagat en cada passa dels processos. Generant una cultura positiva i a través d'una gestió adequada dels errors, hem pogut no només corregir problemes, sinó també implementar canvis que han portat a millores significatives en els nostres processos i resultats.

Quan es produeix un error, és fàcil caure en la temptació de buscar un responsable. Però realment, què aporta? Centrar-se en buscar el responsable genera tensions i desconfiança. En canvi, enfocar-se en la solució pot permetre analitzar l'error, entendre les seves causes i sobretot implementar millores que previnguin futurs problemes. En aquest escenari, identificar el responsable només és útil si contribueix a l'aprenentatge i la millora dels processos.

Així doncs, la forma en com es tracten els errors és clau en la construcció de la cultura i els valors empresarials i serà clau en com funcionarà l'empresa en el futur.

En un extrem podem definir cultures punitives, aquelles que veuen l'error com un fracàs inacceptable. El treballador que cometen un error és castigat, mitjançant reprimendes, penalitzacions o estigmatització. Aquesta cultura genera por a l'error, i això desincentiva la innovació i l'assumpció de riscos, però també que els errors s'ocultin per por a les represàlies, generant globalment una situació de baixa moral i desconfiança.

També es poden identificar les cultures de negació on els errors són minimitzats o ignorats. No es reconeixen ni s'analitzen profundament, i l'organització continua com si no hagués passat res. En aquest entorn, no hi ha millora, els errors es repeteixen, ja que no es prenen mesures correctives ni s'aprofiten els errors per aprendre. En l'organització hi ha una certa sensació d'inseguretat.

Hi ha també les cultures de culpabilització. En aquest cas l'esforç es posa en trobar i assenyalar un culpable per a cada error. L'objectiu principal és identificar qui ha fallat, més que solucionar el problema. Evidentment això provoca un deteriorament de la col·laboració i la confiança i de retruc hi ha un retard en la resolució, ja que l'atenció es desvia cap a la recerca de culpables.

Però hi ha altres camins possibles, podem trobar cultures que s'enfoquen a la solució, on l'esforça es centra en la resolució ràpida i efectiva dels errors. Es fomentar un entorn on els errors són tractats de manera pragmàtica, sense personalitzar la culpa i per tant promou un ambient de confiança i col·laboració.

Hi ha organitzacions que generen cultures de l'aprenentatge. Aquí, els errors es consideren oportunitats d'aprenentatge i millora. Els errors son una part natural del procés d'innovació, millora i aprenentatge dels equips. L'enfocament està en entendre les causes de l'error, aprendre d'ell i implementar solucions per evitar futures incidències. Això portarà a una millora contínua i innovació constant i d'altra banda, es genera un ambient de seguretat, on els treballadors poden admetre errors sense por a represàlies, poden responsabilitzar-se i poden fer autocrítica, sense por a represàlies i per tant, s'augmenta la confiança i la col·laboració dins de l'equip.

Però i si els errors actuen de forma positiva en l'organització, com al Judo la força de l'altre s'utilitza en benefici propi? Les cultures de resiliència, no només es gestionen els errors enfocant-se a la solució o a l'aprenentatge, sinó que aquests errors son el motor per reforçar la capacitat de resposta futura davant de nous desafiaments. Aquesta cultura es centra en l'adaptabilitat i la capacitat de recuperar-se ràpidament dels errors.

Imagines un organització més adaptable i preparada per al futur? Uns treballadors empoderats per gestionar situacions difícils amb confiança? Una organització més robusta i amb una mentalitat de creixement?

Tot i aquesta visió positiva de l'error, cal fer esment a la diferencia que hi ha entre ser responsable d'un error i ser-ne culpable. Un responsable és algú que, per diversos factors, pot haver comès un error, la manca d'experiència, no suficient previsió, però que està disposat a aprendre i millorar. Mentrestant, un culpable actua amb mala fe o manca de diligència, posant en perill els resultats de l'organització.

Per concloure, la gestió de l'error és una eina poderosa per a la millora contínua i l'aprenentatge. Les empreses que generen una cultura positiva de l'error són més resilients, innovadores i confiables. En lloc de veure l'error com un problema a evitar, el veuen com una oportunitat per aprendre, créixer i millorar.