Els emprenedors generen vincles emocionals amb la seva idea, essencials per a l'èxit. Sense aquesta connexió, moltes idees es desestimarien a la primera de canvi, de fet moltes acaben a l'aigüera de la dutxa o s'obliden al tovallons de paper dels restaurants.

Aquesta connexió, amor, perseverança i obsessió per la idea és el que impulsa l'emprenedor a continuar malgrat tot els obstacles i les ingents dificultats.

Però com en tot a la vida, l'excés pot comportar riscos i perills. Un enamorament excessiu amb la idea pot portar l'emprenedor a sobrevalorar-la, ignorar possibles falles o resistir-se a crítiques constructives. Així, s'entra en un terreny perillós, on el vincle emocional es converteix en un fre per a la viabilitat real del negoci. I aquest article tracta d'això...

Dels riscos derivats de l'enamorament, que es detallen a continuació:

• Sobreprotecció de la idea: L'emprenedor pot resistir-se a canviar aspectes fonamentals de la seva idea o desestimar crítiques que podrien millorar el projecte. Fins i tot es pot percebe la crítica com un atac personal, ja que la idea és, en part, una extensió d'ell mateix.
• Visió parcial de la realitat: L'entusiasme excessiu pot emboirar la percepció de riscos, fent que l'emprenedor sobreestimi les possibilitats d'èxit i redueixi les barreres, dificultats o amenaces. Aquest biaix cognitiu pot dificultar l'adaptació als canvis del mercat o a l'entorn competitiu.
• Resistència al canvi: Tot i que la idea pot ser adequada en determinats moments, degut al dinamismes del mercats, dels canvis en la demanda o en la competència. L'emprenedor pot tenir dificultats per decidir fer canvis i adaptar la seva idea a aquestes noves realitats.
• Dificultat per delegar: La percepció que "ningú entén la meva idea millor que jo" fa que molts emprenedors tinguin problemes per delegar tasques clau, cosa que pot provar que el negoci col·lapsi.
• Dificultat per acceptar el fracàs: Si la idea no funciona com s'esperava, l'emprenedor pot experimentar una gran desil·lusió. Aquesta connexió emocional intensa pot fer que el fracàs se senti com un fracàs personal, dificultant la capacitat de rebotar o pivotar, arrossegant-lo cap un espiral de pèrdues.
• Sobrecapacitar-se: L'emprenedor en el seu viatge cap a l'èxit a través de la seva idea de negoci, pot també creure's amb unes competències que no té: expert en marketing, en finances, en vendes, en rrhh, ...
• La necessitat de perfecció: Molts emprenedors creuen que el seu producte ha de ser perfecte abans de sortir al mercat. Això pot endarrerir el llançament i reduir l'oportunitat de rebre feedback valuós dels clients.
• La síndrome de l'impostor: Alguns emprenedors, malgrat l'èxit, poden sentir que no mereixen els seus assoliments, la qual cosa afecta la seva autoestima i les seves relacions professionals.
• "I'm the market": És freqüent que l'emprenedor assumeixi que les seves necessitats personals com a "consumidor" són generalitzables. Això pot distorsionar la seva visió del mercat, creient que allò que li agrada serà del gust general.

Què pot fer l'emprenedor per reduir aquests riscos?

Hi ha diverses formes de reduir aquest riscos, entre els que destaquen:

• Compartir la idea: Explica la idea a diferents persones i escolta les seves opinions sense intentar rebatre totes les crítiques. Fes preguntes per entendre millor els seus punts de vista. Si et diuen "tot bé", potser no t'estan donant el feedback honest que necessites.
• Contrastar amb experts: Acudeix a vivers d'empreses, consultors especialitzats o professionals amb experiència que han vist néixer i morir moltes idees. Invertir en assessorament pot estalviar molts mals de cap a llarg termini.
• Elaborar un pla de negoci: No deixis que les idees vagin enlaire. Dibuixa, quantifica i planifica el projecte. Un Excel ben fet pot ajudar a visualitzar millor les inversions, despeses i ingressos, i a crear escenaris per si les coses no surten com s'esperava. Diuen que l'Excel ho aguant tot, però és molt més robust que fer castells a l'aire.
• Fer estudis de mercat: Fer un estudi de mercat professional pot ser costós en euros. Si la inversió son 3000 euros no cal que el facis, però si n'arrisques 100 mil, potser l'estudi ja no és tant car. El que és segur, és que l'emprenedor amb les seves creences i visió subjectiva és qui pitjor farà l'estudi. Els estudis de mercat aporten objectivitat i ens poden ajudar a quantificar el mercat, a comprendre millor el client i els seus factors de compra, a avaluar la competència,...
• Fer tests de producte: Llançar una versió beta del producte pot permetre obtenir feedback del mercat potencial sense haver d'invertir completament en el desenvolupament. Això ofereix l'oportunitat de fer ajustaments abans d'invertir més temps i diners.

En conclusió, la idea de negoci és com un fill per a l'emprenedor. Aquesta connexió emocional és, sens dubte, un gran motivador, però si no es gestiona adequadament, pot dificultar la presa de decisions objectives. La clau està a trobar l'equilibri entre l'emoció i la racionalitat, permetent que el negoci creixi de manera sòlida i adaptable a la realitat del mercat.