La idea d'una Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona (AMCT) està cobrant força en els últims anys, generant debat i reflexions sobre els potencials beneficis, els reptes i les barreres. Ens agradaria aportar més visió al debat, destacant els factors que apunten a la configuració d'una àrea metropolitana a la regió, els riscos i barreres que cal afrontar, les consideracions actuals sobre el concepte d'àrea metropolitana, els reptes específics de l'AMCT i els avantatges que podria aportar la seva creació.

El Camp de Tarragona, compren ciutats com Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca, Cambrils i altres municipis adjacents, presenta una notable concentració urbana amb una població superior als 400 mil habitants, distribuïda en un radi de menys de 50 quilòmetres. Aquesta densitat de població i la proximitat geogràfica afavoreixen la creació d'una àrea metropolitana que funcioni com una unitat territorial integrada.

Les interrelacions econòmiques, socials i culturals entre els municipis del Camp de Tarragona són evidents. La presència d'infraestructures compartides com l'aeroport de Reus, el Port de Tarragona, el mercat del Camp i les connexions ferroviàries, fomenten una sinergia natural entre aquestes localitats. A més, l'existència de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb campus repartits per diverses ciutats de la zona, contribueix a una interdependència acadèmica i investigadora.

Les dinàmiques econòmiques del Camp de Tarragona són complementàries i es beneficien mútuament. Tarragona, per exemple, és un centre neuràlgic de la indústria petroquímica, mentre que Reus és coneguda pel seu sector comercial i de serveis. Salou i Cambrils, per la seva banda, són destinacions turístiques destacades. Aquestes activitats econòmiques diverses creen un teixit socioeconòmic robust que facilita el desenvolupament d'una àrea metropolitana integrada.

La mobilitat dins del Camp de Tarragona és un altre factor clau, molt basada en el transport privat, però acompanyat també de xarxes de transport públic, incloent-hi autobusos interurbans i el servei de tren de rodalies. Hi ha un trànsit ràpid entre municipis, fomentant així una interacció contínua i cohesionada entre els habitants de la regió, per motivacions laborals, acadèmiques o de serveis.

Riscos, debilitats o barreres

Una de les principals barreres per a la consolidació d'una àrea metropolitana al Camp de Tarragona és la no contigüitat urbana. Tot i la proximitat relativa entre els diferents municipis, hi ha moltes zones rurals i espais no urbanitzats que interrompen la continuïtat urbana, dificultant una integració més completa o fins i tot una visió de la metròpoli com a tal.

La manca de definició oficial, reconeguda d'àrea metropolitana. Sense una estructura formal i jurídica que reguli i organitzi aquesta àrea, és complicat desenvolupar polítiques coordinades i estratègies conjuntes de desenvolupament. Durant molt anys probablement aquesta ha estat una de les principals barreres.

Dins de l'àrea la fragmentació política i administrativa entre els diferents municipis, comarques és també és un obstacle significatiu. Cada municipi té el seu propi ajuntament i òrgans de govern, sovint amb prioritats i polítiques diferents. Aquesta diversitat administrativa pot dificultar la implementació d'accions unificades i coherents a nivell metropolità.

És molt important destacar els desequilibris territorials dins del Camp de Tarragona, amb algunes zones molt més desenvolupades, industrialitzades, riques, denses, enfocades o no al turisme, que altres. I aquest desequilibris poden generar tensions i dificultats en la distribució equitativa de recursos i serveis. I de retruc, aquestes diferencies poden afectar negativament la percepció i el suport ciutadà a la idea d'una àrea metropolitana.

Tot i les bones connexions existents, una de les principals debilitats rau en la mobilitat, amb mancances importants en termes tant d'infraestructura com de servei de transport ja sigui ferroviari, de proximitat, interurbà, o fins i tot urbà, però també amb la necessària connexió amb l'àrea de Barcelona. La població de la regió es mou bàsicament amb transport privat, per les clares mancances en aquest àmbit. Així doncs la millora del transport públic i la construcció de noves vies de comunicació són imprescindibles per facilitar una integració completa de tots els municipis.

La proximitat i la influència de Barcelona representen tant una oportunitat com una altra barrera. Molts recursos econòmics, culturals i socials del Camp de Tarragona es dirigeixen cap a la capital catalana, creant una certa dependència que pot dificultar el desenvolupament autònom i consolidat d'una àrea metropolitana pròpia.

Al llarg dels anys la falta d'un lideratge clar i decidit que promogui activament la creació de l'àrea metropolitana ha estat un dels principals obstacles. No és només el lideratge, com la necessària visió conjunta i el compromís per part dels actors locals i altres agents per impulsar aquesta idea.

La definició dels límits de l'Àrea Metropolitana es pot convertir en una barrera o dificultat a la creació d'aquesta, la incorporació o no incorporació de determinats municipis, ja sigui per la voluntat del municipi en concret o per la dels promotors de l'àrea, ja sigui per aspectes tècnics, ja sigui per la percepció del bé comú o per les expectatives de guany de ser-hi o no ser-hi, poden convertir aquesta delimitació en un procés que dificulti la seva generació. Una visió en capes podria ser una solució a aquesta barrera, potser la definició òptima des de la perspectiva de la gestió dels residus, no és la mateixa que per la gestió e l'aigua o la mateixa pels serveis de mobilitat o per la planificació supramunicipal de les polítiques d'habitatge.

L'Àrea Metropolitana al 2024

El plantejament de l'àrea metropolitana del Camp no es pot fer pensant i emmirallant-se en altres grans ciutats o amb la veïna Barcelona. Cal fer-ho en clau d'aquest territoris i en clau de 2024, pensant en S.XXI i XXII, en un mon que ja ha interioritzat la importància de la sostenibilitat, els canvis tecnològics haguts i per venir, que s'enfronta també a importants reptes demogràfics.

Avui qualsevol desenvolupament territorial ha de considerar la sostenibilitat com un pilar fonamental. Això implica promoure polítiques que afavoreixin la mobilitat sostenible, la gestió eficient dels recursos naturals i la reducció de l'impacte ambiental, però també la sobirania alimentaria o el plantejament de Km0.

Cal també tenir molt en compte el territori fora dels límits de l'àrea metropolitana, per evitar desequilibris i assegurar un desenvolupament harmoniós de tota la regió. Això implica fomentar la col·laboració amb municipis i comarques veïnes, integrant-les en les estratègies de desenvolupament regional, fins i tot conceptualment en la seva ideació i creació. Això inclou el desenvolupament d'infraestructures de mobilitat, la facilitació de l'accés al serveis de la població fora de l'àrea metropolitana, la preservació, promoció i, suport al desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes, el manteniment del paisatge natural. No es pot pensar l'àrea metropolitana sense pensar en tot allò que en queda fora.

La regió metropolitana del Camp de Tarragona compta amb un teixit econòmic molt diversificat amb diferents pols de desenvolupament, el turisme, la indústria en general i la química i agroalimentària en particular, el pol tecnològic, el comerç, els serveis de proximitat o els serveis d'alt valor afegit. La convivència dels sectors, l'exploració de sinergies, l'afany per la cerca de la innovació i la competitivitat global seran claus des de la dimensió de l'activitat econòmica.

La dependència de Barcelona es manifesta en diversos aspectes, com ara la captació de talent, la mobilitat laboral, la mobilitat per raó d'estudis, la competència per inversions, la visió excessivament centralista de Catalunya i la seva mirada cap al Nord. Aquesta dependència pot ser una barrera, però també pot mirar-se com oportunitat per desenvolupar sinergies i col·laboracions beneficioses, així com de beneficiar-se de la potencia internacional que té la capital.

Tot i que en certs punts la concentració urbana és elevada, el Camp de Tarragona té una densitat demogràfica globalment baixa. Tot i la barrera de partida que això pot suposar, ofereix oportunitats per a un desenvolupament més equilibrat i menys congestionat.

Vinculat a aquest punt, la no continuïtat urbana és molt present al territori i un desafiament per a la cohesió territorial.

Conclusions

La creació d'una Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona és una oportunitat i un repte alhora. La concentració urbana, les interrelacions econòmiques i socials, les dinàmiques complementàries i la mobilitat són factors que impulsen aquesta idea. No obstant això, la no contigüitat urbana, la baixa densitat, la fragmentació política i administrativa, els desequilibris territorials, la infraestructura de mobilitat insuficient, la dependència de Barcelona i la falta de lideratge són barreres que cal superar.

Al 2024, la sostenibilitat, la consideració del territori fora de l'AM i la relació entre el món urbà i rural seran aspectes essencials a tenir en compte. L'Àrea Metropolitana de Reus-Tarragona, amb les seves activitats econòmiques diverses, pot beneficiar-se d'una major eficiència en la gestió de serveis públics, una planificació estratègica coordinada, una major atractivitat per a empreses i treballadors, la creació d'oportunitats laborals, la innovació i competitivitat, i la reducció de desigualtats.

Per tal que aquesta visió es faci realitat, cal un lideratge decidit, una planificació a llarg termini i la col·laboració entre tots els actors implicats. Només així es podrà construir una àrea metropolitana que respongui als desafiaments i oportunitats del segle XXI, contribuint al desenvolupament sostenible i al benestar de tots els seus habitants.