Un marc mental és un conjunt de conceptes ideològics, i les seves construccions lingüístiques associades, que configura un patró d'interpretació de la realitat i que actua com una mena de filtre perceptiu que impregna i condiciona la presa de decisions, tant a nivell individual com col·lectiu.
El marc mental ens dóna un context argumental que ens explica "qui" som i "com" som, i ens justifica perquè som "qui som i com som", en base a uns relats que prèviament hem contrastat amb el nostre sistema de creences i valors, i que hem validat com a "útils" en termes adaptatius de pertinença i inclusió. Així doncs, el marc mental ens permet estructurar un sistema operatiu bàsic per operar en el món i en relació amb el món. De fet, no és possible no tenir-ne. Creure-ho així ja és, en sí mateix, un marc mental. Per tant, assumida la seva consistència estructural i la seva funcionalitat crítica, passem a veure com ens impacta això en el dia a dia.
Hi ha molts tipus de marcs mentals en funció de diferents criteris d'anàlisi, però a efectes d'aquesta reflexió podríem dir, per dir-ho d'alguna manera, que n'hi ha de dos grans "nivells": els "bàsics" i els "temàtics". Els marcs mentals bàsics formen part dels fonaments identitaris de la persona i/o col·lectiu que els assumeix, ja que organitzen i donen coherència interna als conceptes essencials. Els marcs mentals temàtics en canvi es focalitzen en una àrea d'interès específica i predisposen a l'individu i/o al grup en relació a aquell àmbit.
Com dèiem abans els marcs mentals creen camps motivacionals en el sentit que articulen fils racionals i estats emocionals (motius) que impacten en la decisions (accions). És evident que el context polític que està vivint el nostre país, independentment del posicionament de cadascú, no deixa a ningú indiferent i ens afecta a tots en més o menys mesura perquè incideix directament en la nostra motivació (motius per a l'acció). I com ens afecta? Això depèn, entre altres coses, però en gran mesura, dels nostres marcs mentals.
Sense entrar en el contingut, és evident que en funció de la "lectura" que fem dels esdeveniments es van generant unes actituds o unes altres, i que aquesta transcripció lluny de ser objectiva està intensament condicionada pels nostres marcs mentals, recordem, de base intrínsecament ideològica. Per tant no es pot fer empresa sense fer política, malgrat el discurs de molts empresaris.
En la meva opinió, fer empresa és, també, fer política. Indissociablement. Perquè gestionar implica prendre decisions i inevitablement aquestes sempre estan determinades per marcs mentals. Sempre. Lògicament estic parlant de política, no de partits polítics. Qualsevol decisió, des del sistema retributiu al pressupost de vendes, passant pel model organitzatiu i societari, o pel model de gestió interna de la informació i la comunicació, per posar només quatre exemples, parteix d'una intencionalitat. No decidim apostant a l'atzar. Decidim imaginant uns efectes desitjats, altrament dits objectius. I la fixació d'aquests mai és neutra. La neutralitat és una fal·làcia. La imparcialitat un atenuant tan inconsistent com l'objectivitat. Gestionar és essencialment decidir. I decidir és inevitablement prioritzar criteris i lleialtats. I prioritzar és necessàriament prendre partit.
Deixem de banda el mantra trampós que els empresaris no fem política i assumim plenament la responsabilitat que ens pertoca com a agents socials centrals. I des de l'honestedat radical amb nosaltres mateixos i amb els altres, fem-nos càrrec de les implicacions polítiques de les nostres decisions, sempre legítimes d'acord amb els nostres marcs mentals.