Els darrers mesos s'han publicat nombrosos articles sobre un fenomen que els anglosaxons denominen "la gran renúncia". Es refereixen al fet que la pandèmia ha permès a milers de persones poder fer una avaluació de les seves vides i que es qüestionéssim quin és el rol que el treball hi està jugant. Ja en parlava d'aquest tema el psicòleg americà Barry Schwartz en el seu llibre "Per què treballem?" publicat fa cinc anys. És una pregunta simple que té respostes complexes. Schwartz es planteja que les persones hem aprés que la raó per la que treballem és bàsicament pel sou a final de mes i hem estructurat la societat en torn a aquesta creença. Però alguna cosa no encaixa. Si els diners és la motivació central del treball, no es pot entendre que hagi persones que cobren un bon sou i estan molt insatisfetes amb la seva feina. O que hi hagi persones amb salaris prou precaris que se sentin satisfets i compromesos amb el treball que fan. Quan entenem que treballar a canvi d'un sou no és un motivador suficient, veiem que la conseqüència és que milers de persones tenen aspiracions superiors que aquesta.

Les empreses i organitzacions, acostumen a ser ben intencionades en els seus esforços per facilitar l'estructura i els processos que calen per facilitar que es pugui fer un bon treball. Però precisament son aquestes estructures i processos els que estan inhibint a les persones la seva capacitat de fer una bona feina. Quan les feines s'estandaritzen per aconseguir resultats en forma de productes o servies de forma eficient, les tasques es tornen monòtones i amb poques possibilitats d'aprenentatge i progrés, que és el que molta gent vol.

Moltes persones que treballen en grans empreses i organitzacions es senten estancades. Però segueixen allà. Pot ser els manca coratge, o pot ser oportunitats. Pot ser els manquen competències per obrir un diàleg honest sobre la forma en la que voldrien treballar. Pot ser estan massa ocupats o tenen massa por. O pot ser els manca la consciència.

Per les empreses i organitzacions és possible dissenyar rols que siguin molt motivadors i atractius. Però també és cert que és possible que moltes persones se sentin "atrapades" en un nou lloc ben dissenyat com a conseqüència de les seves pròpies decisions. Llavors senten un desencant per les expectatives no aconseguides que els comporta insatisfacció.

En el món actual, gràcies a la tecnologia, és tècnicament possible dissenyar una feina que encaixi perfectament amb les competències i capacitats úniques que té cada persona. No és per a tothom perquè no és un camí fàcil. Per aconseguir-ho, cal dedicar temps a identificar quines son aquestes fortaleses i cal invertir-hi prou per mantenir-les i millorar-les.

Fins ara, per a moltes persones fer una "reinvenció professional" era considerat com una forma de fer un pas enrere en la carrera, i la majoria no estaven disposades a fer-ho. Però l'excepcionalitat del moment ha permès posar les llargues. Ha fet entendre aquest pas enrere de forma més estratègica. Invertir en les pròpies fortaleses forma part del descobriment de les capacitats i competències úniques que contribuiran al posicionament professional a llarg termini. Els passos enrere deixen de ser-ho quan s'interpreten com a part d'un procés de progrés i d'aprenentatge.

Així com anem deixant enrere la pandèmia, "la gran renúncia" es dibuixa com el fenomen pel qual milers de persones han abandonat els seus llocs de treball a la recerca de més diners o de més oportunitats de sentir-se realitzat i més feliç. Gràcies a l'augment de la cultura del treball en remot, hi ha més gent que ha descobert que pot dissenyar el seu lloc de treball idoni que encaixi amb la seva motivació intrínseca.

El canvi de valors és el que hi ha darrera de l'impuls per a moltes persones d'anar a la recerca de nous horitzons. Altres, la forma en la que s'han sentit tractats a la feina durant la pandèmia els ha espitjat a considerar altres escenaris, com el de poder iniciar un camí en solitari. Els ha donat temps per fer reflexions que pot ser no haguessin fet. Quan estem en contacte amb les nostres necessitats, les persones deixem de ser bons subordinats. Els líders d'organitzacions i empreses tenen un enorme repte d'atraure, mantenir i desenvolupar el millor talent. La sacsejada que ha provocat la pandèmia sembla irreversible.