La sostenibilitat ha transcendit el món de les idees per convertir-se en una realitat concreta i tangible. Ja no és una quimera dels ecologistes, ni un concepte inespecífic de màrqueting. És una necessitat palpable que travessa totes les dimensions de la nostra vida, independentment de la consciència que en puguem tenir. La sostenibilitat és la certesa més nítida, potser fins i tot la única, que tenim en aquests temps tan borrosos. És, possiblement, el darrer avís per a un passatge massa distret en les compres de darrera hora. La última carta d'una partida a tot o res.
La sostenibilitat, com a criteri nuclear en la presa de decisions, ha rebentat les costures del marc mediambiental i s'ha instal·lat en tots i cadascun dels àmbits de l'activitat humana. Les empreses i les organitzacions no en són pas alienes. La sostenibilitat ha passat a ser una dimensió crítica del model de negoci de qualsevol corporació. Avui ja no és possible dissenyar cap projecte empresarial sense incloure la sostenibilitat com un dels vèrtexs sobre els que pivota la seva estratègia. La sostenibilitat és un vernís que impregna tots els colors de l'empresa i els recobreix d'una capa protectora i impermeable que els protegeix del desgast del dia a dia. Qui diu colors, diu valors.
Assumint la major que la sostenibilitat és un factor essencial, la qüestió és valorar com ens hi relacionem. Per un costat hi ha les persones i les empreses que encara no han vist ni han entès aquest paradigma i funcionen amb el model especulatiu de maximitzar el benefici a curt termini, assumint peatges a llarg termini. Política de terra cremada, des de la falsa creença que la terra és infinita i que hi podem interactuar des d'una mentalitat extractiva. És pa per avui i gana per demà. Un demà que potser tarda en arribar, però que tard o d'hora arriba. No podem construir un negoci "contra" els treballadors, els proveïdors o altres grups d'interès. No podem fer negoci "contra" la terra.
Per altre costat hi ha les persones i les empreses que ja intueixen el marc de la sostenibilitat i miren de respondre-hi, sense assumir massa riscos. Van darrera seu i prenen decisions correctives per intentar adaptar-s'hi. És un model reactiu que va incorporant la sostenibilitat en algun dels seus processos, de forma gradual i amb recança. És un pas important, però insuficient perquè la sostenibilitat es veu i es viu com un complement, com un additiu, com un recurs. La sostenibilitat com a cost.
Finalment hi ha les persones i les empreses que assumeixen la sostenibilitat com a centre gravitatori i en fan causa central de la seva estratègia, no com un plus sinó com un element primordial que dona consistència a totes les seves decisions. Una mena de fil conductor que aporta congruència i sentit. La sostenibilitat està incorporada com un actiu que genera valor a totes les esferes organitzatives, molt més enllà de la seva accepció mediambiental original. Parlem de sostenibilitat financera, comercial, productiva, relacional, emocional, etc... des de la clara consciència que tot té un impacte, unes conseqüències, uns efectes. La sostenibilitat com a inversió.
És moment de preguntar-se amb una honestedat radical quin és el nostre posicionament en relació a la sostenibilitat, com a persona i com a empresa? En som impermeables i ens hi mostrem indiferents? En som gestors i ens hi relacionem amb prudència? O en som prescriptors i som capaços de liderar-la? El nostre llegat com a persones i com a empreses va d'això, és això. La nostra voluntat i la nostra capacitat per liderar la sostenibilitat.