Xavier Plana
Consultor i coach. Soci director d’ICAM, Persones i organitzacions
A l'article de l'abril, titulat "Liderar la sostenibilitat", reflexionava sobre quin pes específic i quina centralitat té la sostenibilitat en la nostra estratègia com a persones i com a empreses, i exhortava a assumir-la com a nucli central de les nostres decisions i com a palanca d'inspiració de les nostres accions. Deia que el nostre llegat com a persones i com a empreses, com a societat, serà la nostra voluntat i la nostra capacitat per liderar la sostenibilitat.
Fent un nou pas, avui parlaré sobre una derivada concreta d'aquella reflexió, que és el "lideratge sostenible". S'ha parlat molt i des de moltes perspectives sobre el lideratge. Jo també he caigut a la temptació de fer-ho en diverses ocasions. És un substantiu al que s'hi ha afegit una gran quantitat d'adjectius per mirar de desplegar-ne les seves múltiples dimensions, i sobre el que s'ha exercit una forta pressió conceptual, ideològica i de màrqueting.
Però més enllà dels seus models i teories, avui vull posar l'atenció sobre la seva viabilitat en termes de sostenibilitat. Si donem com a bona una de les accepcions del lideratge entès com a la funció i responsabilitat de dirigir a un equip cap a uns objectius col·lectius de forma exitosa totes i cadascuna de les paraules tenen una relectura des de l'òptica de la sostenibilitat.
DIRIGIR vol dir encaminar, guiar, preparar, entrenar, organitzar, orientar, coordinar, governar, en definitiva acompanyar. La qüestió és tenir clar quin és el sentit d'aquesta direcció i escollir estils de gestió sostenibles que permetin tant a la persona que lidera com a les persones liderades no cremar-se en el camí, ni deixar-s'hi la salut mental, ni perdre-hi la salut física.
EQUIP vol dir comunitat, xarxa, aliança, vincle, complicitat, conjunt, escolta, generositat, pertinença, inclusió, respecte, lleialtat, en definitiva construir espais relacionals de confiança basats en la col·laboració a llarg termini, per superar models especulatius unilaterals. Equip vol dir traçar un senda compartida i comprometre-s'hi des de la complementarietat, la reciprocitat i la corresponsabilitat.
OBJECTIUS COL·LECTIUS vol dir definir punts d'intersecció, identificar cruïlles que obrin noves possibilitats conjuntes, pensar en mirades apreciatives que integrin punts vista diferents, relligar intencions i interessos, compatibilitzar escenaris, harmonitzar tempos i ritmes.
DE FORMA EXITOSA vol dir atenent al bé comú, a l'interès general, al benefici grupal. Èxit com a contraposició a "exitus", a sortida, a mort. Èxit com a sinònim de vida, de futur, de perdurabilitat, de reeixir, de persistir, de superar, de créixer, d'avançar. L'Èxit com antònim de depredar, d'arrasar, de trencar, d'esgotar, de rapinyar.
En el lideratge sempre hi ha una intencionalitat, una voluntat. A les empeses i a les organitzacions necessitem persones, lideratges, que vulguin abanderar aquesta mirada sistèmica en que la responsabilitat del present és garantir la viabilitat de futur en tots els àmbits, sentits i accepcions de la frase, des del mediambiental a l'econòmic, passant pel social. Persones, lideratges, que vulguin trencar el sostre de vidre que va fixar Fredric Jameson, quan va postular que "sembla més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme".