L'any 1948, William McKnight era el director general de 3M. Va introduir entre els seus col·laboradors la pràctica del "15%", el temps de la jornada laboral que havien de dedicar a investigar les seves pròpies idees fins allà on la curiositat els impulsés. En aquell moment el concepte va ser molt revolucionari, i d'entre les moltes innovacions que van néixer fruit d'aquella iniciativa una de les més conegudes va ser les notes Post-It, inventades pel científic Art Fry. 75 anys després, la proposta segueix sent igual de revolucionària. Que ens passaria si dediquéssim un 15% del nostre temps a estirar els fils que ens suggereix la curiositat? Que li passaria a les nostres empreses i organitzacions si dediquéssim un 15% del temps a explorar noves opcions?

El terme curiositat prové del llatí curiositas i etimològicament està emparentat amb la paraula cura, és a dir, l'atenció als petits detalls. Es pot definir de moltes maneres, i totes elles inclouen un conjunt de capacitats cognitives i de mecanismes psicològics que impliquen l'atenció, l'exploració i la connexió d'informació, a partir d'una actitud d'apertura vers allò desconegut, a la recerca de novetats, potencialment significatives, en la interacció amb el medi i amb altres éssers. La curiositat és un instint natural que confereix un avantatge competitiu en la cursa per la supervivència, i no és pas una habilitat exclusiva dels humans ja que s'observa en moltes altres espècies animals. El tret diferencial de la curiositat humana és la seva capacitat per combinar-la amb el pensament abstracte a la recerca de respostes que desbordin els marcs de la lògica biològica.

La curiositat és la llavor de l'aprenentatge i una de les fonts principals de motivació d'aquell que vol aprendre. La seva polaritat s'expressa per l'apatia i la indiferència d'aquell que no vol aprendre. O per la supèrbia i l'arrogància d'aquell a qui aparentment no li cal aprendre. Dues dreceres a l'estupidesa.

La curiositat no és nomes aplicable als subjectes individuals. També podem parlar d'equips curiosos i d'empreses u organitzacions curioses. Convé, en aquest punt, diferenciar la curiositat de la creativitat. La curiositat implica una voluntat, un interès per indagar noves preguntes. La creativitat és més una estratègia per generar noves respostes, amb un valor diferencial. Els equips i les empreses curioses no es conformen amb la inèrcia, desafien la rutina, qüestionen l'estatus quo. Saben que no poden viure de memòria.

En aquest moment en que la incertesa i la complexitat formen part constitutiva del decorat, la curiositat és la línia argumental que ens permet fluir a l'escenari per mirar de donar resposta a una platea cada vegada més exigent. Si la pregunta és quina és la diferència que marca la diferència?. Sí, la resposta és la curiositat.