"Vaja! Algú que es dedica a la investigació sociològica, a fer enquestes i estudis de mercats ens alerta de les enquestes electorals", podeu pensar. Portem setmanes rebent resultats d'enquestes i en les properes setmanes continuarem igual, totes intentant predir el resultat del 21D i si hi haurà majoria independentista o no. I ens agradaria reflexionar a priori sobre la demoscòpia, d'una manera crítica i constructiva. Al valorar una enquesta electoral cal que tinguem en compte els següents condicionants:
Els objectius de les enquestes polítiques que es publiquen aquests dies és ser notícia, generar audiència o mobilitzar electorats. Ens els primers casos, interessen titulars atractius, notícies que cridin al lector. En d'altres casos, és una eina de propaganda més. Poques vegades els objectius últims de les enquestes publicades són "conèixer la realitat".
Un altre dels aspectes que més cal tenir en compte en l'anàlisi d'una enquesta política són els possibles biaixos en la selecció de la mostra. Hi ha persones que estan poc disposades a parlar de la seva ideologia i de què faran el dia de les eleccions i per això no responen enquestes. Si aquestes persones es reparteixen de forma aleatòria, no suposa cap problema, però si resulta que la predisposició a respondre l'enquesta es concentra en determinades forces polítiques aquest fet afecta molt els resultats. A Catalunya (i l'enquesta del CIS es veu clarament) es troben a faltar especialment votants de Cs. La pregunta de record de vot és clau per detectar aquests biaixos. Per treure conclusions, és bàsic reajustar prèviament els pesos de les enquestes.
A més, tota enquesta que recull informació d'una mostra de la població té un error que ve explicat per la selecció aleatòria de la mostra, que es diu error mostral. Per a un estudi per al conjunt de Catalunya, 1600 enquestes suposarien un error màxim del ±2,5% en els resultats. És a dir, si sortís que el PP treu el 29% dels vots, el marge d'error donaria un interval del 26,5% al 31,5%, amb un nivell de confiança del 95%. En la predicció electoral per al 21D, aquest és la menor de les dificultats.
I no oblidem els escenaris imprevisibles. La situació política a Catalunya avui és molt inestable i allò que passi d'aquí al 21D és difícil d'endevinar. Puigdemont tornarà i farà campanya? Junqueras acabarà sortint de la presó? Quin nivell de pressió al carrer hi haurà? Com anirà la campanya i els debats, etcètera. Les enquestes proven de predir que passarà el 21D sense poder incloure en els resultats què passarà fins aquells dia.
La cuina, bàsica en els estudis electorals, és necessària per poder assignar el votants correctament, però per fer-la, cal saber quins són els factors rellevants que permeten assignar un votant a ERC o CeC, per posar un exemple. I aquests factors abans eren molt clars: esquerra-dreta i grau de catalanisme-espanyolisme. Avui els factors són molt més complexos i canviants i desconeixement el pes relatiu que poden tenir cadascun d'ells. És clar que l'eix independència sí-no serà clau altra cop, però quins matisos tindrà dins del no i dins el sí. Aquest eix és no serà suficient per explicar diferències entre ERC Vs JuntsXCat o PP Vs Cs. Si no mesurem bé la força d'aquest eix podem sobrerrepresentar els partís dels extrems de l'eix o per contra els que es situen en la part més central. És realment un eix?
En resum, com a ciutadans, esperem que les enquestes electorals prediguin el que passarà el dia de les eleccions o almenys que ho aproximin. No tenir en compte quines poden ser les motivacions reals de qui les publica, per una banda, i no conèixer els límits del mètode a l'hora d'aproximar uns resultats ens fa perdre la perspectiva.