El passat 25 d'agost el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la Llei Concursal, una modificació que entrarà en vigor el 26 de setembre i que era molt esperada. De fet, la Unió Europea pressionava l'Estat perquè s'havia esgotat la pròrroga concedida per transposar a l'ordenament jurídic espanyol la directiva europea 2019/1023 que, a grans trets, posa el focus en la necessitat que aquests procediments serveixin per ajudar a les empreses que tenen dificultats i salvar-les, amb l'argument que són un actiu per a la societat per la seva capacitat de crear ocupació i riquesa.

La reforma de la Llei Concursal entrarà en vigor el 26 de setembre i suposa un avenç perquè aquests processos ajudin a les empreses a sortir-se'n

Aquesta reforma ve a posar remei a una Llei Concursal que va substituir l'antiga normativa de suspensió de pagaments i que és, probablement, la més modificada de la història de l'ordenament jurídic espanyol. Una normativa que, segons la meva opinió, ha tingut un resultat molt pobre perquè la immensa majoria -m'atreviria a dir que més del 90%- de les empreses que han anat a concurs han acabat en liquidació. Perquè no és efectiva i perquè és estigmatitzadora, cosa que fa que les empreses que passen per aquest procés perdin les seves fonts d'ingressos.

La nova normativa aplana el camí perquè les empreses tinguin temps per reestructurar-se i així evitar a situacions en les que ja no poden remuntar

Un efecte particularment greu ara que estem a les portes d'una crisi important, que ja comença a deixar sentir els seus efectes. Sense oblidar que, a més de condemnar empreses a la desaparició, la Llei que quedarà millorada no garanteix l'exoneració dels deutes amb les Administracions Públiques. I això és així per una paradoxa: la manca de flexibilitat dels organismes públics fa que no acabin cobrant, perquè les empreses moren. La millor manera de cobrar és que l'empresa deutora es refaci, i això implica flexibilitat per renegociar, cosa que si apliquen els deutors privats, inclosos els bancs.

Aquesta rigidesa que l'Administració no ha de cedir perquè representa l'interès general és discutible. Perquè que les empreses sobrevisquin també té una incidència molt clara en el bé comú, per l'esmentada capacitat de les empreses per generar riquesa, ocupació i, en definitiva, progrés. I perquè una empresa que segueix endavant seguirà pagant impostos i cotitzacions, i això és bo per a l'Administració.

L'Administració ha de ser més flexible amb els deutors, perquè una empresa és un actiu per a la societat que crea riquesa i ocupació

La nova Llei Concursal posa l'èmfasi en la situació preconcursal, una fase en la que l'empresa es pot salvar perquè encara no està estigmatitzada. Això li permet elaborar instruments que permetin renegociar el deute per no caure en un escenari irreversible. Un procés en el qual poden entrar en joc persones expertes en aquests processos que poden acompanyar al deutor, en interès dels creditors, però ajudant a l'empresari a sortir de l'atzucac, reestructurant l'empresa i accedint al finançaments alternatius. Perquè si el deutor no saneja la seva situació cobrar serà molt complicat per a tothom.

Un altre dels elements positius de la nova Llei és que tracta d'una manera especial a les microempreses (menys de 10 treballadors, un volum de negoci inferior als 700.000 euros anuals o un passiu inferior als 350.000). En aquests casos, es preveu un procediment especial i ràpid per a unes empreses que no poden acudir als plans de reestructuració, però si que poden articular plans de continuïtat.

Benvinguda sigui, doncs, aquesta reforma. Com sempre, caldrà veure com es porta a la pràctica les seves premisses. I, perquè això sigui possible, caldran uns jutjats mercantils més àgils. Necessitaran, per tant, més recursos perquè aquesta l'agilitat serà essencial. Esperem que es tingui en compte.