Els "clàssics" són els que no passen mai de moda, els que sempre estan vigents. Els que sobreviuen a la foguera de la immediatesa que tot ho crema amb voracitat consumista. Els clàssics són un refugi, com una mena de "tornar a casa".

El lideratge és un clàssic entre els temes del management i la gestió d'equips. Hi ha molts models diferents. De fet, cada "guru" fa la seva proposta amb l'esperança de crear escola. Avui no parlarem de cap d'aquestes teories, més o menys inspirades o inspiradores. Avui ens aproximarem al lideratge des de la pràctica quotidiana, des de l'observació del dia a dia. El lideratge explicat en una tríada.

El lideratge és atribuït. Això vol dir que no és líder qui "lidera" sinó que és la persona i el grup "liderat" que dona, atribueix, autoritat a la persona que lidera. En aquest punt és on emergeix, des de l'experiència, la primera constatació important que matisa a la majoria de models conceptual, basats en les característiques del líder. No hi ha uns atributs universals de lideratge. És el grup qui valida, o no, les suposades competències del líder. És una qüestió d'encaix. De connexió.

El lideratge és efímer. Això vol dir que no s'és líder sempre i en qualsevol circumstància. Es lidera en el "momentum" en que coincideixen les necessitats del grup amb els talents del líder. Aquest punt és la segona derivada del lideratge vist a peu de carrer que confronta amb el models acadèmics. El lideratge no és un estat, és un transit. El lideratge no és estàtic ni absolut. El lideratge és dinàmic i flueix en un continu de credibilitat en constant evolució i avaluació. És una qüestió de moment. De sintonia.

El lideratge és distribuït. Això vol dir que l'energia del lideratge està en el grup, no en la persona. La base del lideratge és ecològica, no egocèntrica. L'essència del lideratge és sistèmica, no personalista. Aquest tercer punt també fa trontollar les teories messiàniques que tan furor com mal han fet. La força del lideratge està en la potència connectada dels nòduls i en saber obrir i cedir l'espai de lideratge, en l'instant precís, a la persona amb una proposta més funcionalment adaptativa pel col·lectiu. I en no voler retenir forçadament aquest carisma instantani ni transformar-lo en un atribut permanent. Una sola persona no pot canalitzar en tot moment les expectatives grupals i les seves interseccions amb els interessos individuals. És una qüestió de complementarietat. D'interdependència.

El lideratge vist així, arran de terra, sense massa artificis ni estridències, salpebrat d'humanitat i amb un toc de senzillesa, és com un retorn als clàssics.