Al mes de desembre, sota aquest mateix títol, vaig fer una reflexió al voltant de 10 factors que ens allunyen de construir un projecte vital sostenible, amb la promesa que a l'article de gener reflexionaríem sobre 10 factors que ens hi poden apropar i ajudar. Ja hi som, i aquí el tenim.

Comencem per repassar què enteníem per "construir un projecte vital sostenible". La proposta té a veure amb vehicular una manera de viure en base a un propòsit personal que: a) permeti desplegar-se com a persona i alhora transcendeixi a l'exclusiu interès de la pròpia individualitat, b) consideri i respecti als altres, c) contribueixi en algun punt al conjunt de la societat, d) i ajudi a preservar un llegat ecològic per a les futures generacions.

Anem, doncs, a imaginar quines 10 dimensions ens hi poden ajudar:

1. TRANSFORMAR LA POR EN CONFIANÇA. La por és una de les emocions bàsiques que tots tenim en el nostre repertori emocional, amb una funció adaptativa. El problema és quan la por ens posseeix i ens paralitza. Aprendre a transformar la por en confiança reconfigura els nostres filtres perceptius i ens obre a noves possibilitats. La confiança és l'espai que ens obrim a nosaltres mateixos per a fer i per a ser. La confiança és l'oxigen de l'autoestima.
2. PENSAR EN GRAN. Que el somni, la visió, la mirada, la voluntat, la intenció, el projecte sigui en clau d'abundància. Després les circumstàncies ja repartiran els condicionants que modularan el resultat final, però si el punt de sortida ja és petit, acabarem gestionant la misèria.
3. CULTIVAR LA TENACITAT. Cal ser-hi, anar-hi, persistir, insistir. La constància automatitza aprenentatges, consolida hàbits i instal·la tendències. La repetició afavoreix la resistència i dona consistència. Abandonar no és una opció perquè ens treu credibilitat (altra cosa és canviar d'opinió o de decisió). Una certa tossudesa ens enfoca i ens protegeix del risc de la dispersió.
4. GAUDIR DE LES VICTÒRIES D'ETAPA. Saber posar en valor els petits assoliments del dia a dia, els petits èxits de la quotidianitat, és una excel·lent manera de connectar-se amb l'apoderament des de la senzillesa, recolzant-se en el continu de petits encerts de cada dia des d'una mirada apreciativa.
5. PRACTICAR LA GRATITUD. L'agraïment és una manera de reconèixer les nostres necessitats i de posar en valor a l'altra persona, una manera de reforçar la vinculació amb la comunitat. La gratitud genera complicitat i ajuda a fer emergir espirals de reciprocitat.
6. GENEROSITAT EN EL DONAR I EN EL REBRE. Donar ens apodera en la mesura que ens fa capaços, i rebre ens reconeix en la mesura que ens fa mereixedors. Donar valida a l'altre en la mesura que el fa visible, i rebre reforça a l'altre en la mesura que l'habilita. Donar i rebre són actes d'autoafirmació.
7. PERSISTIR AMB RESILIÈNCIA. Hi ha moments de tot, també de defalliment i de dubte en que les contradiccions es fan evidents. La capacitat de sobreposar-se i seguir endavant amb convicció, és clau per no desistir ni abandonar-se al risc de la queixa o el victimisme.
8. ENTRENAR LA FLEXIBILITAT. La determinació no ens ha de fer servils dels nostres dogmes. La plasticitat en permet generar diferents respostes adaptatives i ens fa menys depenent de les conjuntures canviants de l'entorn.
9. MANTENIR LA CURIOSITAT. La curiositat és la llavor de l'aprenentatge i un antídot contra l'altivesa que ens permet enfocar l'atenció més enllà de les nostres certeses per despertar la creativitat i obrir-nos a nous interessos.
10. PASSAR A L'ACCIÓ. Tot el que hem estat comentant fins al moment sense acció, només en el planell de les intencions, és tan estèril com frustrant. La vida és acció, compromís i concreció. Només des de l'acció podem assumir el repte de construir el nostre projecte vital i fer-lo sostenible.