Diu la tradició popular que "el nom no fa la cosa". Personalment no sé si hi estic massa d'acord, tot i que és ben cert que hi ha realitats que superen de llarg el nom que les defineix, de la mateixa manera que n'hi ha d'altres que es queden petites davant la grandiloqüència semàntica. En tot cas el que sí és evident és que les paraules mai són neutres i que en lingüística difícilment es compleix la propietat commutativa quan explica que l'ordre dels factors no altera el resultat. No és el mateix parlar de recursos humans que d'humans amb recursos.

L'evolució nominal de l'etiqueta amb que s'ha identificat els departaments encarregats de la gestió de persones a les empreses, ha sofert al llarg dels temps una transformació semàntica amb un rerefons conceptual, de base ideològica. Primer es parlava del Departament de Personal, després de Recursos Humans, després de Persones, després de Talent,... El que més fortuna ha fet, almenys a nivell cronològic ja que se'n va començar a parlar a la dècada dels 70 i encara és vigent a moltes empreses avui en dia, és el de Recursos Humans. En aquesta nomenclatura el subjecte és "Recursos", i "Humans" és un adjectiu que el complementa, per tant el focus està posat en els recursos i d'alguna manera equipara a les persones a altres tipus de recursos com poden ser els recursos tecnològics, els recursos financers o els recursos immobilitzats. Segurament és una aproximació un xic simplista però no molt allunyada de la gestió que se'n feia, o encara es fa, en molts casos. Seguint aquesta lògica podríem associar que quan se'n deia Departament de Personal, la gestió era bàsicament des d'un punt de vista laboral, i que ara quan se ni diu Departament de Persones o de Talent es posa més el focus en la dimensió humana o en la seva potencialitat en termes de desenvolupament i de contribució.

Més enllà de com s'anomeni al Departament en qüestió, em sembla interessant reflexionar sobre les implicacions de donar la volta al concepte de "recursos humans" i parlar "d'humans amb recursos". En aquest cas el subjecte passa a ser "humans", és a dir individus dotats d'identitat pròpia i diferenciada, dipositaris de responsabilitats i mereixedors de reconeixement, a parts iguals. Parlar "d'humans", com a subjectes actius, hauria de desencadenar una sèrie de derivades en les polítiques empresarials de gestió de persones, a nivell de reconeixement, visibilitat, apoderament, respecte, dignitat, desenvolupament, etcètera. I si parlem "d'humans amb recursos", aleshores ampliem encara més la mirada i hi afegim una connotació apreciativa que obre noves possibilitats perquè les persones puguin desplegar tot el seu potencial. Parlar "d'humans amb recursos" és una aproximació a les persones des de l'abundància, i el repte principal del Departament consisteix en aconseguir el seu encaix amb les necessitats de l'empresa. És una visió que transcendeix la relació purament contractual i mercantil i l'emmarca en una dimensió més àmplia de col·laboració i corresponsabilitat.

No sé si el nom fa a la cosa o no, el que si sé pel meu dia a dia professional és que les empreses que veuen i tracten a les persones més enllà de com si fossin recursos, són empreses més eficients, més productives, més creatives, més àgils, i al capdavall més rendibles i perdurables, això és més sostenibles com a model organitzatiu i també com a model de negoci.