Xavier Plana
Consultor i coach. Soci director d’ICAM, Persones i organitzacions
Es parla molt de bretxa digital i de les seves conseqüències a les empreses i organitzacions. L'avanç imparable i trepidant de la tecnologia ens obliga a actualitzar constantment les nostres habilitats digitals, a risc de quedar-nos desfasats per poc que ens encantem. La rapidesa amb que emergeixen noves funcionalitats tecnològiques, i la necessitat continuada de donar-hi resposta, genera estrès a moltes persones que poden caure en la temptació d'abandonar i abandonar-se. La bretxa digital parla d'això, de l'esquerda que s'obre entre el que hom sap fer i el que la societat espera d'hom, a nivell tecnològic, ja sigui en l'àmbit professional o personal. Aquesta escletxa digital no és només una qüestió d'edat o generacional, és bàsicament de formació i d'actitud, i també massa sovint d'estatus socio-econòmic.
Ara bé, en paral·lel a la bretxa digital, n'hi ha una altra de menys explicada i documentada que també genera grans disfuncions a persones, empreses i organitzacions. I que també té una correlació directa amb els nous temps de disrupcions tecnològiques. Es tracta de la bretxa emocional. En aquest món en que tot va molt de pressa i en que les estratègies adaptatives que desenvolupem per mirar d'adaptar-nos-hi tenen data de caducitat a curt termini, s'obre una esquerda entre les competències emocionals que hom té i els requeriments que la interacció social demana de nosaltres. Cada vegada són més les persones angoixades i apesarades que tenen dificultats per seguir el ritme frenètic que imposa la dinàmica social i que es troben mancades de recursos emocionals per donar-hi resposta.
A les empreses passa el mateix. A moltes persones els hi resulta difícil gestionar la seva pròpia emocionalitat i ja no diem la col·lectiva. Hi ha una mena de sensació d'estar sobrepassats, d'esgotament, d'impotència, d'abatiment, de desorientació, potser també de desencís. Alguns ho atribueixen a les seqüeles de la pandèmia i al confinament. És una manera d'explicar-ho, però penso que va més enllà i que té arrels i derivades més profundes.
A l'empresa hi ha símptomes evidents, fàcilment quantificables, que posen de manifest aquesta situació com ara l'absentisme, la rotació, les baixes o fins i tot la sinistralitat laboral, i d'altres més subtils i no tan fàcils de mesurar, però igualment perjudicials, com ara la baixa productivitat, la falta d'implicació, la poca lleialtat o l'escàs sentit de pertinença. A EEUU i alguns altres països europeus fins i tot es parla de la "gran renúncia" en que milers de persones dimiteixen de les seves responsabilitats laborals, mancades de motivació i sentit, i deixen les seves empreses. Un fenomen desconcertant des del paradigma clàssic de les relacions laborals.
De la mateixa manera que parlem de bretxa digital i que des de les administracions s'hi destinen recursos per mitigar-la, ens cal posar el focus en la bretxa emocional. Necessitem molta formació i desenvolupament a nivell de competències emocionals que ens ajudin a gestionar la incertesa i la complexitat que ens embolcalla. Necessitem re-aprendre a gestionar les nostres pròpies emocions i a re-pensar els mecanismes d'interacció social, massa automatitzats. Necessitem recuperar la vinculació afectiva que ens fa de xarxa emocional per amortir les tensions del dia a dia, i evitar la temptació de l'aïllament i l'autosuficiència. Necessitem tornar a posar al centre de la societat a les persones.
A l'empresa, ens cal restablir espais de complicitat i construir el que en Xavier Marcet anomena "perímetres de confiança" com a entorns en que les persones se sentin reconegudes i prou recolzades perquè puguin desplegar les seves potencialitats i fer aportacions creatives. Ens cal regular la pressió de l'avaluació quantitativa continua i curt-terminista, i l'obsessió malaltissa per la immediatesa. Ens cal construir projectes professionals i empresarials dotats de sentit i valor, en paral·lel a la recerca de beneficis econòmics. Ens cal, en definitiva, reconquerir el centre de les empreses i organitzacions per retornar-lo als seus legítims propietaris: les persones.