Quan es parla de sectors industrials, a Espanya, el sector de l'automoció és un sector clau, pel conjunt de plantes que hi ha i perquè és un dels principals productors a nivell mundial. Les economies d'aglomeració provoquen que aquesta activitat es desenvolupi de forma principal al voltant de les grans factories del producte final, el cotxe. Aquestes grans factories actuen de tractors de l'economia i dels propis clústers que es generen, per exemple al voltant de la Ford d'Almussafes, de la Renault a Valladolid,... o de la SEAT a Martorell, on a més hi ha els headquarters de la marca.

A l'entorn d'aquests nuclis, s'incorporen un conjunt de proveïdors de materials, components, ... però també de tot tipus de serveis necessaris per a l'activitat empresarial (prevenció de riscos, RRHH, logística de materials, publicitat, r+d, formació...) i tots aquells actors que permeten que els vehicles arribin fins als consumidors (logística, concessionaris,...) . La importància del sector no s'acaba aquí, sinó que arriba a tots els racons de l'activitat econòmica.

A Tarragona, avui per avui, no disposem de fabricants de vehicles, però sí de moltes empreses històricament vinculades al sector com Lear Corporation, Industries Teixidó, Mahle, Erling Kingler, Altcamp Automotive, entre d'altres. I noves inversions com la fàbrica de components de bateries ILJIN Materiales a Montroig. O el conjunt d'empreses proveïdores de materials, com REPSOL (que fabrica per al sector polipropilè de molt alta resistència a l'impacte) o BASF i l'important paper logístic que fa el Port de Tarragona tant per a la importació com per a l'exportació i un seguit d'empreses prestadores de serveis diversos com Applus Idiada, Ctaima o la mateixa Ceres, que aporta serveis d'anàlisi de dades i d'user experience.

Davant d'aquesta realitat territorial, és important parlar d'alguns reptes.

El cotxe elèctric. És una de les tendències més clares, forçada per la futura crisi dels combustibles, per la demanda de productes més sostenibles i limitada pel desenvolupament de l'autonomia dels vehicles i tota la infraestructura de repostatge. El projecte de Vall de l'Hidrogen i la anteriorment citada implantació d'ILJIN a Montroig situen el territori en un punt interessant.

La transició digital. Com en tots els sectors, l'automoció també pateix el seu procés de digitalització i transformació digital. Més connectivitat entre el cotxe i el sistema, entre cotxes i cotxes, entre el cotxe i el conductor,... I el camí cap al cotxe autònom cada vegada més clar.

Com en d'altres sectors, la transició digital també porta nous models de comercialització i de replantejar les intermediacions. El procés de compra online, l'acostament del productor al consumidor que pot substituir el model de concessionari pel d'agència, o l'aparició de grans empreses de comercialització, com el Grup Oliva que ha començat la seva expansió al mercat francès o l'startup del territori needcarhelp. I és que en els processos de comercialització no es pot oblidar tot allò que fa referència al cotxe de segona mà.

De l'automoció a la mobilitat. Cada cop el sector té clar que ja no es parla només d'automoció sinó que es parla de mobilitat, de les necessitats de mobilitat de les persones i això suposa que per cobrir aquesta necessitats cal plantejar "el negoci" de formes diferents. Així SEAT va llençar SEATMó. Cal destacar també, el projecte LAMPSY, que posarà al mercat a un preu superior als 10m euros. Apareixen formules de carsharing, de desenvolupament de noves figures de lloguer o renting. Les mobilitat és compartida amb les bicicletes, patinets, transport públic.

Tanmateix, no es pot reduir tot a mobilitat. El cotxe continua sent una element d'status, construcció de la imatge personal i generador d'emocions.