Molt sovint parlem del lideratge en la mesura que és un factor molt rellevant en la configuració de l'operativa funcional de qualsevol empresa. Quan ho fem, normalment ens referim a unes persones concretes i a l'estil com gestionen les seves responsabilitats, i de l'impacte que generen en el seus equips i en el conjunt de l'organització.
En aquesta línia, vinculem el lideratge a un subjecte o subjectes concrets i a les seves capacitats per respondre a un perfil més o menys arquetípic. Res a dir, tot i que en la meva opinió el model és excessivament personalista, associant sempre lideratge i individu, i deixant poc a espai per a perspectives més sistèmiques que suggereixen altres mirades com la dels lideratges distribuïts. En tot cas el marc mental majoritàriament assumit i compartit és el del lideratge enllaçat a una persona. Ho donem per vàlid i ho poso en valor, tenint en compte la importància cabdal que té el lideratge en qualsevol organització humana.
No tant sovint, tot i que cada vegada més, parlem també de governança. I ho fem per referir-nos al model organitzatiu, a nivell de direcció i de gestió, en que s'organitza i s'estructura una empresa. Parlem de com aquesta companyia habilita àmbits de decisió i de com defineix els nivells per executar aquestes decisions. Per tant en aquest cas, i a diferència de quan expliquem el lideratge, no posem el focus en un subjecte particular sinó en el marc relacional en que s'autoregula una comunitat.
L'estil de lideratge és inseparable de la persona que lidera, el model de governança és intrínsecament col·lectiu. Un canvi de persona implica inevitablement un canvi en l'estil de lideratge, un canvi en el model de governança no comporta necessàriament un canvi de persones. L'estil de lideratge és volàtil en funció de l'evolució madurativa de la persona que l'actua, el model de governança aporta major estabilitat en la mesura que és construït. L'essència de l'estil de lideratge és de base emocional i pot generar incertesa, la naturalesa del model de governança està fonamentada en un marc conceptual, a partir d'una visió estratègica, que aporta fiabilitat.
Assenyalant les diferències entre aquests dos conceptes no estic dient que un sigui "millor" que l'altre. La meva intenció en aquest article és obrir un espai de reflexió al voltant del model de governança que s'atorguen les empreses a sí mateixes, que en molts casos no està nítidament definit, ni explícitament comunicat. En massa ocasions s'omet la concreció d'un model de governança i es fia tot a l'estil de lideratge o simplement al dibuix d'un organigrama. És important obrir una reflexió i un debat per precisar i delimitar com ens volem organitzar en termes de "qui i com" es prendran les decisions, "qui i com" s'executaran i "qui i com" s'avaluaran, això és, definir un model de governança més enllà de la persona o persones que l'hagin de liderar, cadascuna amb el seu estil.
En una empresa organitzativament ben traçada, el lideratge i la governança es complementen i s'enriqueixen respectivament. El millor aliat per a qualsevol estil és un bon model que li aporti consistència, de la mateixa manera que el millor còmplice de qualsevol model és un estil proper que li aporti humanitat. Model de governança i estil de lideratge dues palanques per construir una empresa excel·lent, econòmicament rendible, socialment responsable i ambientalment sostenible.