Quina és la idea que hi ha darrera del creixement? Més vendes? Més beneficis? Més ocupació? Moltes de les persones amb les que treballem, quan els preguntem per la seva idea, normalment ens responen que el que volen és un horitzó millor. Més oportunitats d'aprendre, de millorar les seves competències i la seva qualitat de vida. El problema és haver assumit que per aconseguir-ho cal augmentar el volum d'activitat, ampliar l'equip de persones i invertir en més recursos.

La idea que hi ha darrera del creixement econòmic és que les empreses creixin, quan més millor. Llavors, les persones que dirigeixen el seu negoci i viuen d'acord amb aquesta idea, passen la majoria dels seus dies en el joc del creixement. Cada cop que troben una restricció, treballen més dur per superar-la i es mouen cap a la següent. Les primeres restriccions que cal vèncer no son difícils de superar. Es tracta de gestionar qüestions clau com el límit de capacitat productiva, la manca de marketing o un pressupost insuficient.

Gràcies a la monitorització de les activitats que permet la tecnologia, s'obté una informació molt valuosa per poder millorar els resultats gestionant aquests límits. Posem per cas, que gràcies a la informació es detecta que els resultats d'una línia de negoci no son bons. Caldrà prendre decisions per revertir-los o pot ser caldrà prendre alguna decisió dràstica per evitar que els resultats adversos perjudiquin a la resta de l'empresa. Si les persones que formen part de l'equip disposen d'aquesta informació, podran fer-se responsables del problema. Podran col·laborar millor en les accions que cal posar en marxa. La transparència de la informació permet que les persones es puguin involucrar més i per tant, ser més efectius.

Però la transparència també fa aflorar altres límits. En primer lloc, pot provocar bloquejos en la presa de decisions. Quan augmenta el nombre de persones que intervenen, es posa en perill l'agilitat desitjada. En segon lloc, existeix la idea de que la transparència en els salaris i en la metodologia per calcular incentius contribueix a la equitat. Però la informació sobre els incentius econòmics és una de les més sensibles, perquè afecta al pacte entre treballador i empresa que es fa en un context concret. Comporta el risc de passar per alt el fenomen psicològic de comparativa social. Les persones tenim la necessitat de comparar-nos amb els altres. La percepció de qualsevol de que la seva valoració no es correspon amb el seu nivell de compromís pot acabar transformant-se en un problema de manca de motivació. O en un empitjorament de l'ambient laboral. En tercer lloc, no totes les persones disposen de tot el context i la visió completa del que significa determinada informació. De fet, moltes persones no volen tenir més responsabilitats, no volen tenir més detalls sobre els resultats d'allò que estan fent. Només volen saber el que els cal conèixer per fer be la seva feina i volen tenir el dret de saber més. A la majoria, els hi està be que algú processi la informació per ells i prengui les decisions que calgui.

Així que el joc del creixement té un topall de complexitat. Quan es superen els primers límits, el joc canvia. Les restriccions es fan més complexes. Els límits es fan més intangibles, perquè sorgeixen del marc mentals i les creences de la persona que dirigeix l'empresa i de les del seu equip.

Resoldre problemes per separat no garanteix que les persones puguin treballar com a companys que col·laboren de forma transversal. Per créixer més, la persona que dirigeix l'empresa haurà d'aprendre a fer-ho. Perquè créixer en dimensió sense pensar com créixer millor és el camí més segur per malbaratar els recursos i l'energia personal.

Quan les persones reconeixen els límits, el creixement és entès com augmentar les competències de les persones, la pròpia capacitat d'aprendre com a professionals i/o empresaris, la qualitat del que es produeix i del lloc de treball com l'espai on es cultiven relacions humanes positives. Crear i fer créixer una empresa hauria de ser l'espai intangible on totes les persones que interactuen amb el negoci son convidades a créixer, a fer-ho millor, a donar el millor del talent que tenen, i tenir com a conseqüència un compromís amb l'empresa i la seva causa. Gestionar el joc del creixement incorporant la complexitat humana és tot un repte. Ens queda molt per aprendre.