Aquest dies de bones paraules i intencions s'acaben de sobte amb l'arribada de la mítica "cuesta de enero", suposadament suavitzada per les rebaixes d'hivern. Típics i tòpics que formen part més del nostàlgic passat que de les dinàmiques volàtils del present. En tot cas, el que si es manté encara en moltes persones és la tradicional bona voluntat d'encarar el nou any amb tot un seguit de nobles propòsits, d'entre els que acostumen a no fallar-ne mai algun relacionat amb la millora de la comunicació, ja sigui en quantitat i/o qualitat amb parents, amics i saludats.
La pressuposició parteix de l'arrelada creença que "parlant, la gent s'entén" però l'evidència quotidiana demostra en molts casos que, malgrat parlar, costa molt que la gent s'entengui i que massa sovint parlar no és garantia d'entesa. Fins i tot en algunes ocasions, parlant la gent es discuteix i es baralla i acaba pitjor que abans de començar a parlar, amb el que no sembla massa desafortunada la conclusió que "parlant, la gent no s'entén".
Arribats a aquest punt, una mica absurd si voleu, proposo algunes reflexions que ens poden ajudar a entendre a l'altre, que necessàriament no vol dir estar-hi d'acord. Aquesta és, de fet, la idea nuclear de l'article: "parlar" i "convèncer" ni són sinònims ni formen part d'una seqüència causal inequívoca. Si la intenció, més o menys inconscient, de la nostra comunicació és que l'altre ens doni la raó i el resultat només pot ser binari en termes de "guanyar" o "perdre", és molt provable que la "batalla" dialèctica ens porti a una confrontació de posicions, on és molt difícil trobar-se i entendre's.
Conversar inclou argumentar i escoltar, donar i rebre, en un intercanvi de raons i emocions en que cadascuna de les persones se sent vista i respectada
Per tant, en el context d'aquesta reflexió, no associo "parlar" a "convèncer" sinó a "entendre's", això és a connectar-se i a comprendre la mirada de l'altre, des de l'expressió assertiva de la pròpia, per construir un espai de reconeixement mutu on sigui possible trobar-se, tant des de l'acord com des del desacord. Un espai d'acceptació i confort relacional, on no calgui defensar-se ni atacar, perquè el que hi ha en joc no és una victòria sinó la voluntat compartida i recíproca d'entesa.
Amb aquest apriorisme actitudinal, parlar significa "conversar", que vol dir "versar amb algú", és a dir, tractar sobre un tema amb una altra persona. Això implica, essencialment, la voluntat i la sensibilitat de reconèixer i posar en valor a l'altre com a interlocutor. Donar-li la credibilitat que el validi com a igual en termes comunicatius, més enllà de l'assimetria de rols, si n'hi ha. Així, conversar, inclou argumentar i escoltar, donar i rebre, en un intercanvi de raons i emocions en que cadascuna de les persones se sent vista i respectada en la seva individualitat, entesa, independentment que s'arribi o no a una conclusió comú o a un punt d'acord. En aquesta accepció, parlar no és negociar, com a mitjà instrumental per influir sobre l'altre. Parlar és una acció, com a finalitat en sí mateixa, amb sentit i valor propi. Parlar per entendre. Parlar per entendre'ns. Això és tot. Que ja és molt.
En el context d'empresa, hi ha qui pot pensar que aquesta perspectiva és una mica naïf i que al cap i a la fi, el que cal és una comunicació concreta i explícita, orientada als resultats, que faciliti la consecució dels objectius. És cert, si bé no és excloent. Certament en contextos organitzacionals és imprescindible definir un marc de procediments comunicatius nítid en formats i canals, focalitzat ens els resultats col·lectius. Però no és menys cert, que les persones que han de fer operatius els continguts d'aquesta comunicació no poden sentir-se alineats per fluxos comunicatius unidireccionals, que minimitzen la seva identitat com a subjectes actius, i que els redueixen a simples nòduls de transmissió. Si volem equips humans altament compromesos i que aportin valor, és necessari apostar per models comunicatius de valor, en que la persona se senti reconeguda en la seva idiosincràsia, i tingui espai i temps per expressar què sent i com ho sent, i això passa per parlar. No sé si m'entens?!