En aquests temps convulsos en que la tecnologia pot controlar la mètrica de la nostra vida fins a nivells asfixiants i en que la llibertat individual sembla condicionada, si no segrestada, pels algoritmes, no és d'estranyar que s'instal·li una certa desconfiança en la majoria de persones i que algunes tinguin la temptació d'aïllar-se o com a mínim de protegir-se per defensar la seva privacitat, això és la seva individualitat. En aquest context sembla que hom només pugui fiar-se de sí mateix. En el present article desmuntarem aquest últim refugi i veurem com tampoc ens podem fiar de nosaltres. Amb quina intenció? Amb la idea de convidar al lector a mantenir ben oberta la seva ment i a no deixar-se endur pels cants de sirena, propis i aliens, del venedors ambulants de certeses.

Avui parlarem dels biaixos cognitius i sobre la seva influència en com veiem i atribuïm significats al món en que vivim. Un biaix cognitiu és una interpretació distorsionada o errònia de la realitat, que repetim sistemàticament en base a una sèrie de patrons irracionals en el processament de la informació, que condiciona les nostres valoracions i opinions i interfereix en les nostres decisions. Aquests biaixos cognitius són inconscients, i per tant involuntaris, i estan determinats per processos psicològics, degudament reforçats per factors emocionals. Cal no confondre'ls amb els prejudicis, d'arrel més ideològica i cultural.

Hi ha diferents tipus de biaixos cognitius en funció de l'impacte que tenen en la configuració dels nostres raonaments i especialment en les decisions que prenem. Parlem aquí de cinc dels principals, segons el meu criteri.

1. Biaix de confirmació: tendència a focalitzar l'atenció, de forma selectiva, en aquella informació que confirma una creença o una decisió prèvia de manera que la reforça positivament, amb la finalitat d'experimentar una sensació de major consistència interna o coherència. Ens encanta tenir la raó.
2. Biaix d'ancoratge: tendència a centrar-se de forma preferent en la primera informació que rebem sense contrastar-la ni buscar fonts alternatives, de manera que les primeres impressions condicionen de forma molt significativa la resta de valoracions. Ens costa modificar un judici o opinió.
3. Biaix de conservació: tendència a mostrar una major receptivitat per aquelles informacions que ens donen cobertura per mantenir l'estatus quo i que d'alguna manera ens permeten seguir fent el mateix i no canviar massa res. Ens aferrem a les inèrcies.
4. Biaix d'autoritat: tendència a sobreestimar l'opinió d'una persona a la s'atribueix una autoritat sobre un tema determinat, sense qüestionar la seva paraula posant en valor i prioritzant no tant el què diu sinó qui ho diu. Necessitem referents que ens aportin sensació de veracitat.
5. Biaix de negativitat: tendència a donar major pes i rellevància a les informacions o a les experiències negatives més que no pas a les positives o fins i tot a les "neutres", de manera que tot sembla molt pitjor, injust, dramàtic, depriment, fosc, desastrós, lamentable, sinistre o tenebrós del que en realitat és. Ens recreem en la carència exagerant els errors i minimitzant l'abundància i els èxits.

Aquests biaixos ens porten a tenir una mirada simple i parcial, i alhora confortable i previsible, dins de la nostra bombolla encara que sigui al preu de desconnectar-nos de la realitat complexa i global, i alhora incòmoda i incerta.

La paraula "humilitat" etimològicament ve del llatí "humilis", que vol dir «arran de terra», a tocar de la realitat. I no hi ha major humilitat que no fiar-se massa d'un mateix, per evitar creure's excessivament al personatge que defensem en el gran teatre de la vida, fins al punt de confondre'l amb l'actor o actriu que l'interpreta. Només arran de terra som veritat, més enllà dels nostres biaixos cognitius.