La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un compromís voluntari de les empreses en l'àmbit social i mediambiental, que parteix del propòsit d'actuar mitjançant pràctiques ètiques que transcendeixin les obligacions legals. Normalment inclou una sèrie d'accions de suport i ajuda envers les necessitats dels seus grups d'interès o de col·lectius vulnerables, més enllà de paràmetres estrictament econòmics. Perquè sigui creïble, la RSC ha de formar part nuclear de l'estratègia de l'empresa i no pot ser només una qüestió de màrqueting o de bones intencions. De fet, hi ha empreses que també hi incorporen qüestions de governança i/o de transparència.

La majoria d'empreses tenen una política de RSC consistent en donar cobertura econòmica i/o logística a diferents entitats o projectes del seu entorn més immediat o bé en programes de cooperació internacional. En el primer cas es reforça la vinculació amb la comunitat i es generen dinàmiques de reciprocitat i de corresponsabilitat molt profitoses per ambdues parts en el marc de l'àrea d'influència geogràfica de l'empresa. En el segon cas, quan la projecció social inclou a projectes d'abast internacional, habitualment en països en vies de desenvolupament, l'efecte també és molt significatiu ja que permet aportar recursos en entorns on són molt necessaris i on acostumen a tenir un efecte multiplicador exponencial en clau de millora de les condicions de vida per als col·lectius diana. També és freqüent que davant de fets excepcionals, com ara situacions meteorològiques extremes com huracans, terratrèmols o inundacions, o davant de conjuntures polítiques límit com ara conflictes armats entre països o moviments migratoris singulars, també es desperti la solidaritat de les empreses i s'activin programes de responsabilitat social, en aquest cas de forma més puntual i específica per donar cobertura a una problemàtica concreta.

En tots els casos exposats fins al moment la Responsabilitat Social Corporativa es focalitza de l'empresa cap enfora. En aquest article plantejo la hipòtesi que l'empresa dirigeixi la seva RSC també en sentit contrari, és a dir, cap endins, enfocant-la vers els seus propis col·laboradors, no de manera excloent si no complementària als programes comunitaris externs. Estaríem parlant d'una RSC de proximitat, de km0, en que els beneficiaris d'una part de les accions solidàries de l'empresa serien els seus propis treballadors.

Ben segur que en qualsevol organització, independent de la seva mida o sector professional, es poden identificar necessitats dels seus treballadors i col·laboradors, vinculades a qüestions diverses de tipus familiar, educatiu, social, cívic, etcètera. Per exemple es podria fer compatible un enviament de material a un centre educatiu d'un país de l'Àfrica subsahariana amb la creació d'una beca específica per a treballadors amb fills a càrrec en edat escolar obligatòria, que haguessin de mantenir una relació amb els infants de l'escola patrocinada. Un altre exemple podria ser la col·laboració amb una entitat del tercer sector que treballi en l'àmbit de les persones amb diversitat funcional i simultàniament generar un programa de suport a familiars amb discapacitat de treballadors de la pròpia empresa, i que haguessin de fer alguna activitat conjunta una o dues vegades a l'any. Un tercer exemple podria ser compatibilitzar un programa de reforestació a la selva tropical amb introduir espais verds dins de la pròpia empresa o promoure un programa de plantació d'arbres al polígon conjuntament amb altres empreses.

Són només tres exemples, entre molts altres i que es poden considerar més o menys encertats, que més enllà de la seva viabilitat, busquen exemplificar la idea de vincular projectes de RSC fora de l'empresa amb projectes dins de la pròpia organització, de manera que es mantinguin els beneficis per a la comunitat i que alhora generin guanys socials pels propis treballadors. Això tindria un efecte pedagògic molt rellevant i també un impacte positiu en termes de motivació i de vinculació. Una altra manera de vehicular la Responsabilitat Social Corporativa externa i interna podria ser que els propis treballadors gestionessin, de forma voluntària, aquests projectes i que fins i tot poguéssim decidir quina part del pressupost total de RSC es dedica a cada projecte i que poguessin administrar-lo. Es podria incentivar, també, la presentació de nous projectes i propostes per incrementar l'impacte. Tot plegat amb la finalitat de fer consistent la idea de la sostenibilitat també en l'àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa, partint del Km0 i fent compatibles i sinèrgiques les dimensions local i global.