La Intel·ligència Artificial (IA) aplicada al món de la gestió empresarial, està creant un nou paradigma en el marc de la competitivitat: la competència cognitiva. A partir del creuament sistemàtic de quantitats ingents de dades emergeix una nova informació, inaccessible fins ara a nivell funcional, que desvetlla patrons profunds i amagats que posen sobre la taula un nou coneixement que cal gestionar amb unes noves habilitats i competències. Aquelles empreses que puguin i sàpiguen entrellaçar la diagnosi implacable generada per la IA amb la presa de decisions, estratègica i operativa, a partir de la competència cognitiva del seu equip humà tindran posicions privilegiades, via eficiència, en la cursa imparable de la competitivitat empresarial. Quan parlem de competència cognitiva fem referència a la capacitat humana de a) raonament i pensament crític, b) comprensió i interpretació de la informació, c) presa de decisions i resolució de problemes, d) aprenentatge actiu i creativitat generativa, i e) consciència emocional.
Així com la IA ens porta a la competència cognitiva, la Intel·ligència Emocional (IE) ens obre la porta a la competència relacional, un factor clau en aquest món d'algoritmes en que les persones necessitem reubicar-nos i reajustar les nostres expectatives de rol, per encaixar en aquest nou entorn de mirada més analítica i per tant de biaix més quantitatiu. No es tracta pas de contraposar ni de fer competir a la IA amb la IE, avui encara específicament humana. A l'hora de simplificar tasques, eliminar repeticions, optimitzar processos, gestionar informació, correlacionar dares, guanyar competitivitat, en definitiva, millorar eficiència per reduir costos, la IA és indubtablement la millor opció. Ara bé el peatge no pot ser el d'unes organitzacions deshumanitzades en que els algoritmes ocupin tot l'espai, reduint les persones al paper de simples executors acrítics, literalment irracionals, de decisions gestades només en càlculs probabilístics. Ens calen espais oberts a la competència relacional per generar perímetres de a) complicitat interpersonal, b) trobada i escolta empàtica entre persones, c) connexió emocional entre individus, d) comunicació afectiva i efectiva, i e) generació de dinàmiques de treball col·laboratiu.
En aquest context d'explosió omnipresent de la IA com a Sant Greal de la nova civilització, que segella una renovada aliança entre els deus (del coneixement) i els humans, la Intel·ligència Emocional ens permet, encara, aproximar-nos a nosaltres mateixos i a les persones del nostre voltant per mirar d'entendre'ns i de comprendre'ls, i anar més enllà del rol d'espectadors privilegiats i alhora inofensius al que la tecnologia sembla voler desplaçar-nos, amb la complicitat interessada de les elits que, de moment, encara controlen els algoritmes. No es tracta de menystenir la IA en nom de la IE, ni d'ignorar la IE sobrevalorant la IA. Cadascuna ocupa el seu lloc i té la seva raó de ser, de manera que integrant-les de forma complementària, combinant la competència cognitiva amb la competència relacional, podem acompanyar a les nostres empreses a fer un autèntic salt qualitatiu, i no només un assalt quantitatiu.