En el món actual tan complex i interconnectat, en què res ni ningú està aïllat, les empreses ja no poden limitar-se a ser només actors econòmics i socials "neutres" i han d'assumir plenament les seves responsabilitats amb la comunitat de la qual formen part, a tots els efectes i amb totes les implicacions. No hi ha text sense context, de la mateixa manera que no hi ha empresa sense entorn. En aquesta línia, l'activisme corporatiu emergeix com una nova força, on les organitzacions es posicionen públicament sobre qüestions socials, mediambientals i també, inevitablement, polítiques. El mite de la neutralitat ideològica no existeix, i no fer política és ja una manera fer política. A diferència de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i dels criteris ESG (Environmental, Social, Governance), que sovint es focalitzen en complir estàndards preestablerts i se centren més en la millora interna de processos en clau de sostenibilitat i d'ètica, l'activisme corporatiu implica una presa de posició explícita i, per tant, arriscada, en les qüestions rellevants per al territori en què està integrada l'empresa.

La suposada neutralitat de les empreses ja no és creïble, ni desitjada. Hi ha un canvi en les expectatives socials de consumidors i treballadors, especialment en les generacions més joves, que valoren de les empreses que no només generen beneficis econòmics per als accionistes, sinó que també contribueixen a una societat més equilibrada i a un entorn més sostenible. Les crisis globals com la pandèmia de la COVID-19, l'emergència climàtica o els moviments migratoris massius estan accelerant la demanda de canvis en els paradigmes capitalistes clàssics per part de la població, no només adreçats als governs, sinó també a les empreses. I aquestes no se'n poden quedar al marge.

El camí de l'activisme corporatiu no està exempt de riscos. Un posicionament mal gestionat pot incomodar a segments importants de clients, proveïdors o de treballadors, especialment amb causes que són controvertides. Tanmateix, els beneficis potencials compensen i la invitació és a prendre partit, entenent que desentendre-se'n és ja una manera d'escollir. Les empreses no poden actuar com a espectadors privilegiats del que passa al seu voltant, ja que són agents actius d'un sistema interconnectat on tot està relacionat, i del que no poden dissociar-se, encara que vulguin Les seves accions i decisions impacten sobre l'entorn, i alhora, estan influïdes per ell. Les empreses són actors i guionistes dels problemes i de les solucions del seu context immediat.

Així doncs, l'activisme corporatiu va més enllà de la RSC i dels criteris ESG, i passa per tenir plena consciència de l'impacte real, no només de base econòmica, de les empreses i significa alinear els valors corporatius amb els valors del seu entorn, repensar totes les seves polítiques per ser-hi congruents i involucrar a tots els seus grups d'interès. L'activisme corporatiu és una oportunitat perquè les empreses no només responguin a les necessitats i demandes dels seus accionistes, sinó que esdevinguin líders en la transformació social, cultural i ambiental del seu entorn.

Ara bé, cal evitar la temptació del "greenwashing" o "purposewashing", és a dir accions de cara a la galeria que sota una façana de compromís social o ambiental, només busquin millorar la imatge de l'empresa sense canvis estructurals reals. L'activisme corporatiu ha de ser essencial i constitutiu de la visió i de l'estratègia empresarial. S'ha de gestionar des de la transparència i la coherència, de manera que les seves accions estiguin alineades amb la cultura corporativa i siguin consistents amb les operacions del dia a dia, per tal d'aconseguir un impacte positiu i sostingut en la millora i transformació de la comunitat i de l'entorn, fent una contribució significativa en la generació de benestar per als seus grups d'interès i pel bé comú de la societat.