Una imatge ha cridat molt l'atenció en els últims dies: la del desembarcament de la plana major de Junts per Catalunya al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. I ho ha fet per poc habitual, perquè no ho és que les empreses es facin fotos amb els partits polítics. És una simple qüestió d'equidistància, neutralitat política i precaució molt arrelada a les pràctiques corporatives del nostre entorn. Però l'excepcionalitat del cas ens obliga a preguntar-nos si aquest paradigma, el que agents econòmics i partits polítics han de mantenir les distàncies, hauria de quedar superat.

M'explico. Ja sigui per conviccions ideològiques autèntiques, per tacticisme polític, pels capricis de l'aritmètica parlamentària o per la combinació de tots aquests factors, Junts ha jugat un paper decisiu en la retirada del controvertit impuestazo que obstaculitzava les inversions de Repsol a Tarragona. Doncs si estem d'acord que això ha anat així, és just que l'exemple es posi en valor. Tant des del punt de vista polític, com des de la societat civil: si un partit aconsegueix un objectiu que és de territori i d'interès general és sensat que se'l premiï. I a veure si l'exemple serveix d'alguna cosa, perquè ja sabem, a les comarques de Tarragona d'una manera molt especial, que és més habitual que passi justament el contrari: que la política visqui aliena al que necessita la societat, molt en particular de les empreses. Benvingudes siguin les medalles polítiques quan es mereixen.

Els clàssics grecs tenien molt clar que la política és massa important com per deixar-la només en mans dels polítics. No ho permetem. Fem política. Pactem, dialoguem, influïm. I, quan estigui justificat, premiem a qui sàpiga portar a la pràctica els avenços que necessitem. I fem-ho desacomplexadament, perquè aquesta és la bona política: la que es fa a partir d'objectius concrets i tangibles, i no de sectarismes i compartiments estancs ideològics que només provoquen crispació i enrocaments estèrils. Tenim al davant reptes molt importants que només es resoldran per la via del pragmatisme, el diàleg i els pactes entre agents diversos, oposats en alguns casos. Cada cop que un d'aquests matrimonis de conveniència aconsegueixi resultats, serà una bona notícia per al bé comú. I tindrà dret a foto i a medalla.