Aprofitant que el 22 de Març va ser el Dia Mundial de l'Aigua, dediquem aquest article a una variable que serà clau en el desenvolupament futur del nostre territori, preveient l'efecte que hi tindrà el canvi climàtic per una banda, com per l'altre l'increment de la població resident. Com molts altres aspectes, l'aigua necessitarà ser tractat des d'un visió territorial i no de campanar.

El tema és molt complex i en aquest article, ens volem centrar en la visió i percepció dels ciutadans. Des de Ceres col·laborem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat en la realització de l' "estudi d'opinió sobre la percepció i hàbits ambientals" (es poden consultar els resultats complerts al web del Departament).

Preocupació pel Canvi Climàtic

Des de 2013 es disposa d'un indicador sobre la preocupació sobre el canvi climàtic que mostra com aquesta preocupació ha anat en augment any rere any. Fins 6 de cada 10 catalans diuen estar molt preocupats pel canvi climàtic. Tanmateix, l'augment de la preocupació no ha anat lligat a canvis en els comportaments dels ciutadans. Els diferents indicadors d'hàbits "sostenibles", com fer la recollida selectiva, reduir els residus que es generem, reduir el consum energètic, es mantenen estables.

En particular quan es demana què fa per reduir el canvi climàtic, ens trobem relativament poques accions i la que més destaca és el "reciclatge" que ho citen el 38% dels enquestats. Els altres aspectes més citats tenen a veure amb la mobilitat (transport públic, bicicleta, utilitzar vehicles que contaminin poc).

Principals problemàtiques ambientals

Quan es pregunta per les principals problemàtiques ambientals del país, la contaminació (en general o de l'aire) esdevé la problemàtica més citada, seguida dels residus i del canvi climàtic. En l'estudi de 2017 (desembre) l'escassetat de l'aigua apareix com el següent problema, saltant d'uns percentatges irrisoris en els anteriors estudis a un 17% al 2017.

Les accions més citades per reduir el consum d'aigua són, segons les respostes a l'enquesta tancat bé les aixetes, dutxar-se en comptes de banyar-se, tancat l'aixeta mentre s'ensabona o utilitzar airejadors, cap d'elles amb més d'un 25% de respostes.

A partir de l'anàlisi de les diferents respostes als llarg dels anys la hipòtesi més factible és que les conductes d'estalvi de l'aigua o de l'energia respon més a la situació econòmica familiar i a la voluntat de dur a terme un estalvi econòmic que no pas a la conscienciació ambiental i a la necessitat de fer un ús més responsable de l'aigua. Així que la recuperació econòmica s'ha fet més present, la necessitat de ser estalviadors amb aigua i energia ha baixat.

Només la presència molt clara de la sequera als mitjans fa que aquesta aparegui com una problemàtica conjuntural, que probablement desapareixerà de nou així que (com ara) hagi plogut una mica. No hi ha una consciència clara de l'escassetat estructural del territori ni en el conjunt de Catalunya ni particularment al Camp de Tarragona.

El preu i el valor de l'aigua

Segons la Directiva Marc de l'aigua "El preu de l'aigua obeeix al principi de recuperació de costos del servei però també ho ha de fer en relació amb l'incentiu a la utilització prudent i racional del recurs", tanmateix, potser al Camp de Tarragona aquest preu no respon a la realitat, amb una demografia creixent, unes necessitats vinculades a l'activitat turística que també creixen i amb uns recursos hídrics interns molt limitats.

Per exemple, el preu del metre cúbic d'aigua en el tram més elevat a la ciutat de Reus és 1,19€/m3 (si es gasten més de 12m3 al mes), és a dir 2 cèntims per 10 litres.

Els ciutadans percebem l'aigua corrent com una mercaderia molt econòmica i fàcil d'aconseguir. Realment és molt econòmica i és tant fàcil d'aconseguir com obrir l'aixeta en qualsevol moment. Té molt poc valor per als ciutadans, la deixem córrer sense problemes, estirem la cadena del wàter tantes vegades com calgui, obrim les aixetes i fins que no és calenta l'aigua no ens rentem o dutxem, deixem les aixetes obertes mentre ens rentem les dents o ens afaitem... per només posar alguns exemples de malbaratament d'aquest recurs.

Així doncs, a aquesta aigua com a consumidors no li donem cap valor.

Aigua que entra i aigua que surt

L'aigua corrent que arriba a casa, surt després com a aigua residual per l'aigüera. I si hi ha un aspecte urgent en la gestió de l'aigua no és sobre el seu nivell de consum i les expectatives a llarg termini davant de l'horitzó de canvi climàtic i augment de la demografia. Si hi ha alguna cosa urgent és com es gestiona tot el que es llença per l'aigüera (olis, residus,...) però sobretot les tovalloletes humides. Aquesta innovació important en la neteja intima suposa un terrible trasbals en la gestió de les aigües residuals, ja que no es descomponen o no ho fan amb la suficient rapidesa com per ser assimilades pels sistemes complexos de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR). Algunes de les marques que les fabriquen diuen que no són "aptes per llençar per l'WC" i per tant s'han de llençar a la brossa, però d'altres marques fins i tot diuen que són aptes, que avui per avui cap ho és.

En l'edició de 2017 de l'estudi sobre hàbits ambientals es va preguntar sobre l'ús de tovalloletes humides i val a dir que la majoria que n'utilitza les llença a la paperera però que hi ha un percentatge d'un 7% que les llença al WC. Entre els que les llencen a l'WC la gran majoria diuen haver llegit les etiquetes per veure si realment poden fer-ho.