En un entorn marcat per las turbulències geopolítiques, la difícil rendibilitat per als productors del sector primari, la inflació i els canvis en els hàbits de consum les empreses agroalimentàries interioritzen un repte que no és nou: innovar per adaptar-se a escenaris canviants. El sector, que ja és el 20% del PIB català, es marca com a objectiu potenciar el desenvolupament de productes de valor afegit que s'adaptin a les tendències dels consumidors. És el millor antídot per seguir sent competitiu en un escenari que va viure un punt d'inflexió amb el Covid.
Juli Tecles, de Borges, recorda que "durant la pandèmia ja vam demostrar la nostra fortalesa mantenint volums pel nostre rol de sector bàsic, però tenim el repte de buscar el valor afegit per fer-nos més rendibles en una conjuntura que és complexa". Tecles recorda que "l'alimentació és una política social, pels beneficis que la dieta mediterrània té en la població en contraposició al que hi ha a països com els EUA" i creu que aquesta relació amb la salut marca també el camí a seguir a nivell estratègic.
Des d'Unió, David Miralles, posa en valor que "és un sector d'una gran envergadura que hem de cuidar, i això només s'aconseguirà si és viable econòmicament". En aquest sentit, Miralles dibuixa una cadena de valor "tensionada" on els pagesos pateixen els abusos de la distribució alimentària, el que ha fet que "des de 2015 s'hagin perdut 9.000 explotacions agràries, per aquesta conjuntura adversa que accentua la manca de relleu generacional".
Àlex Astruc, de Florette, identifica un "canvi de paradigma a nivell de tendències, hàbits de consum i preferències enmig d'una successió de turbulències" i una "marca blanca cada cop més forta". "Només tenim una opció: adaptar-nos i fer-ho innovant", assegura Astruc, que es mostra convençut que "aquests escenaris de canvi sempre són d'oportunitats, però calen empreses fortes i amb una mentalitat oberta per entomar aquests reptes".
Un anàlisi que comparteix Victor Segú, de Virginias, que accepta que "hem d'innovar a tota la cadena de valor per seguir sent rendibles, però si els pagesos no es poden guanyar la vida res té sentit". Per això demana que "la gran distribució reflexioni i permeti que els seus marges caiguin en cascada cap a baix, per ètica, però també per sostenibilitat". Segú, no obstant això, veu un sector fort que està acostumat a fer front a conjuntures adverses.
Des del sector de la nutrició animal, Patrícia Puig, d'Andrés Pintaluba explica que "el 2023 no ha estat un any molt positiu per l'increment de preus, que ha fet que la producció de porcí hagi disminuït". De cara a aquest any, Puig espera en aquest àmbit de les exportacions, on el sector agroalimentari català és punter, que "els resultats són millors, els preus han baixat i això ens permet exportar competitivament". Patrícia Puig alerta de l'impacte de la crisi del Mar Roig, "amb productes que no arribaven que hem hagut de buscar per altres bandes; ara ja arriben, però amb un increment de cost i uns retard d'entre dues i tres setmanes, amb els riscos que això té, perquè els animals han de menjar i els productes tenen data de caducitat, no son peces per a bateries".
Democratitzar la innovació
En aquest context, és important que tot el teixit empresarial del sector agroalimentari pugui innovar per reforçar la seva competitivitat, no només les empreses grans. Aquest és l'objectiu de REDESSA i del Hub Foodtech & Nutrition, tal com explica Albert Boronat, gerent: "Fa 2 o 3 anys es parlava molt de transformació digital, però ara hem vist que hem d'oferir solucions a les empreses petites perquè no tenen la capacitat d'invertir en innovació, hem d'aconseguir democratitzar-la".
La Doctora Nancy Babio, responsable Nutrició Humana i Dietètica de la URV, apunta la via del coneixement, que "iintenta que els aliments siguin més saludables". Babio reivindica bonificacions fiscals com la reducció de l'IVA "que s'ha d'aplicar a més productes". I en aquest sentit, posa en valor l'estudi Predimed perquè "ha canviat algunes visions d'aliments que tenim aquí i que ara estan reconeguts com a saludables", motiu pel que anima a les empreses a "utilitzar aquest coneixement". Les empreses hi estan d'acord i es mostren partidàries d'incrementar la pedagogia a la societat per explicar els beneficis dels seus productes.
El vent a favor del Km 0
Una de les tendències positives de l'actual conjuntura per al sector és el relatiu pas enrere de la globalització alimentària i la potenciació dels aliments de quilòmetre zero. Juli Tecles, de Borges, té clar que "el model cada cop és més regional després d'aquests riscos logístics, primer per efecte de la pandèmia i després la geopolítica, ho hem de veure com una oportunitat". David Miralles, d'Unió, posa com a exemple l'ametlla, un mercat en el que Espanya, segon productor mundial, té la competència a punts remots com Califòrnia i Austràlia: "Sense renuncia a les exportacions, ens hem de fer valdre als mercats europeus". Victor Segú, de Virginias, coincideix en què "aquestes dinàmiques de globalització extrema no tenen massa sentit i mica en mica s'anirà corregint" i es mostra partidari de "bonificar fiscalment quan un producte usa matèria prima de proximitat". Àlex Astruc, de Florette, apel·la a la consciència dels consumidors, "tal com passa a França, on tenen molt interioritzat que han de prioritzar el consum de productes autòctons".
