Un informe d'una consultora especialitzada en el mercat laboral constata que el 65% dels nens que estudien primària acabaran treballant en feines que avui encara no existeixen. Sentencia que ens posiciona en una situació com a mínim inquietant i que ens obliga a començar a prendre decisions encaminades a un futur cada vegada més volàtil, en què la velocitat del canvi serà la constant.

És evident que el sistema educatiu s'ha d'alinear amb aquesta tendència, i hem de replantejar-nos en alguns casos si els models actuals d'educació donen suport a una infants a qui es presenta un futur incert i cada vegada menys previsible, o al contrari estem formant professionals del futur amb metodologies del passat.

Si analitzem aquesta informació des de la vessant empresarial podem concloure, també, que molts d'aquests infants quan s'incorporin al món laboral treballaran en noves organitzacions que avui tampoc existeixen, o en organitzacions ja existents però que hauran hagut d'experimentar canvis disruptius en el seu model de negoci per adaptar-se a una nova realitat. També evidencia la dificultat que tindran d'altres empreses per surfejar i resistir a allò que sembla inevitable i les conseqüències que tindran si  acaben mirant cap un altre costat per por o vertigen a afrontar unes decisions que els allunyen de la seva zona de confort i els modifica l'status quo.

Si el mercat es revoluciona, no n'hi ha prou amb què les empreses evolucionin, necessitem donar resposta a una nova realitat

Alguna pregunta senzilla de resposta complexa sorgeix de tota aquesta reflexió i ens interpel·la com a mínim per prendre consciència i assumir les responsabilitats que tenim com a societat. Aquestes en són algunes:

Estem educant als nostres fills amb els coneixements i les competències que aquests treballadors del futur requeriran? Estan o estaran preparats per reinventar-se constantment i per entendre la formació i l'actualització permanent com un valor indispensable per ser atractius en el mercat?

Tenim empresarialment la valentia necessària i la voluntat d'assumir més riscos dels que s'han assumit fins ara per tal d'alinear-nos a aquesta velocitat de vertigen del mercat que centrifuga a grans revolucions expulsant lamentablement professionals del món laboral i empreses del nostre teixit empresarial? 

Evolucionarà el grau d'adaptació tecnològica de les empreses al mateix nivell que evoluciona i evolucionarà el grau d'adaptació dels nostres clients? Com consumiran els clients del demà? Com podrem oferir productes o serveis suficientment competitius per tal d'assegurar els marges necessaris que ens donin rendibilitat als nostres comptes d'explotació?

Posarem la innovació en el centre del debat empresarial o la deixarem de forma residual? Quin ha de ser el compromís que hem d'assumir en repensar constantment la proposta de valor del nostre negoci?

Preguntes totes elles innocents, de difícil resposta, que requereixen ser entomades per tal de garantir la viabilitat empresarial. Si el mercat es revoluciona, no n'hi ha prou amb què les empreses evolucionin, necessitem donar resposta a una nova realitat que per molt que no ens agradi serà inevitable. En part, de nosaltres depèn el futur dels nostres joves. Hem de decidir si empresarialment fem la revolució o contràriament seguim amb la natural evolució.