Del germà petit sempre se n'han dit moltes coses. És fàcil i habitual entrar en comparacions amb els altres germans de la família. Que si és el consentit, que si és el que obté abans majors llibertats per part dels pares, que si vol constantment ser el centre d'atenció, que si té gelosia envers els seus germans... un gran etcètera que configuren una fama, en alguns casos potser merescuda, però en d'altres més conseqüència de la rumorologia popular que d'altres coses.

Al món empresarial passa una cosa curiosa. Ens emmirallem en les grans corporacions. Sempre les posem com a exemple de tot. CEO's, CFO's, CTO's.. i càrrecs de tota mena que es dediquen a donar conferències i anar a col·loquis on expliquen totes les virtuts i totes les grandeses de les seves gegantines empreses. Els petits sempre acaben escoltant les lliçons dels grans i les utilitzen com a font d'aprenentatge.

Es dona per suposat en moltes ocasions que pel fet de ser gran, totes les coses es fan bé i pel fet de ser petit, queden encara moltes coses per aprendre.

La reflexió, però, és la següent: què poden aprendre les empreses grans de les petites? Quines lliçons donen que poden servir com a font d'inspiració per a professionals acostumats a gestionar grans corporacions?

Igual que el germà petit pot ser font d'inspiració per als seus germans grans, les empreses petites poden fer exactament el mateix amb aquelles que per mida estan en una altra dimensió. D'entrada hi ha tres qualitats que destaquen en la majoria d'elles.

La primera és l'agilitat. Tenir la capacitat de modificar les coses a gran velocitat. Saber pivotar quan la situació no s'ajusta a les premisses actuals per tal de no quedar fora del mercat. Són estructures petites que poden adaptar-se en poc temps a noves realitats. Contràriament, les grans empreses acostumen a ser feixugues, amb unes potents inèrcies que dificulten virar quan és necessari. En mercats canviants aquesta qualitat és bàsica i aporta gran valor.

La segona és la flexibilitat. Saber què fer en cada moment i sobretot saber fer més d'una cosa quan la necessitat així ho demanda. Aquestes petites empreses tenen professionals amb una gran polivalència, ja que necessiten, en molts casos per falta de recursos, portar més d'un barret dins de l'organització. Poder ajustar-se a diferents circumstàncies sense comprometre ni la qualitat ni l'objectiu final. La rigidesa de les grans corporacions (en molts casos necessària per tal de ser eficients), pot portar a dificultats quan aquestes circumstàncies canvien de forma sobtada.

L'agilitat se centra més en la velocitat de la resposta i en la flexibilitat en la capacitat de saber ajustar-se de forma eficient a diferents situacions.

La tercera és l'orientació al client i la personalització. Ser petits ens permet ser propers, estar al costat del client, compartir les seves necessitats, vetllar per la seva satisfacció, fidelitzar-lo al màxim possible, cuidar-lo, mimar-lo i fer-lo sentir part de l'organització. Al client li agrada sentir-se important, formar part d'alguna cosa i no sentir-se un número fred sense cap mena d'empatia.

És obvi que les empreses grans en el seu dia van ser petites i que moltes de les que avui podem definir com a petites en un futur segurament passaran a ser grans. La clau radica en no perdre aquella essència que en cada un dels estadis pot aportar valor i crear un fet diferencial en el mercat.

Continuaran les petites aprenent de les grans ( evidentment hi ha molt per aprendre) però hem de tenir clar que aquestes últimes poden, també, aprendre molt de les petites.

S'ha de confiar en el germà petit, ja que moltes vegades és mes savi del que la gent pensa.