L'esperança de vida a Espanya se situa aproximadament en 84 anys de mitjana, 5 anys més de la que teníem el 1980. Cada vegada vivim més i millor i són diversos els factors que els experts responsabilitzen d'aquest augment; l'evolució de la medicina i els avenços científics, els millors hàbits de la població en la dieta i l'activitat física en són els principals responsables.

Si fem el paral·lelisme amb el món empresarial, Cepyme reflecteix en el seu informe "Situacions de les Pymes a Espanya" que l'esperança de vida de les empreses que es creen en territori espanyol és d'11 anys i afegeix que el 59,6% de les empreses no superen els 5 anys de vida. Per contra, a Dinamarca l'esperança de vida de les seves empreses és de 55,8 anys, amb una taxa de mortalitat de l'1,8%.

Cada empresa que desapareix genera un drama de penoses conseqüències no només per als empresaris o empresàries que es veuen abocats en aquest daltabaix, sinó per tots els agents que hi ha implicats en el projecte ( treballadors, proveïdors, creditors, administracions públiques, etc.)

Tot líder, i en conseqüència tota empresa, disposa de dues variables clau que afecten de forma directa a la seva salut empresarial i poden condicionar la seva viabilitat. Saber identificar-les i sobretot tenir la capacitat per a gestionar-les és un factor determinant que acaba, en bona part, configurant la seva possible continuïtat.

La primera és l'energia. La podem definir com la capacitat que té la persona que va al capdavant del projecte per posar en moviment tots els seus recursos i encomanar-los un esperit positiu i proactiu encaminat a la consecució dels resultats. Alinear talent i motivar-los depèn en bona part de la capacitat que aquest líder té per encomanar aquesta energia que sovint supera tota lògica tècnica, creant un factor multiplicador de gran potència.

Hi ha factors extrínsecs durant la vida d'una empresa que poden fer minvar aquesta qualitat. Canvis en la tendència del mercat, aparició de nova competència, desposicionament tecnològic, etc. Però n'hi ha un altre d'intrínsec que és molt important i que té un marcat enfocament biològic. Aquesta energia no acostuma a ser la mateixa durant els primers anys de carrera professional que durant els últims. Com ens passa a la vida quotidiana, aquesta té tendència a minvar conforme avança l'edat d'aquest líder, provocant en molts casos també un efecte contrari a tota l'organització.

La segona és l'experiència. El conjunt de coneixements que s'aconsegueixen amb l'ús, la pràctica o les pròpies vivències. Al revés que en el cas anterior, millora amb el pas del temps. Aprendre dels encerts i dels errors dona una visió i una capacitat de reacció molt important que permet prendre decisions reduint de forma significativa el percentatge d'error. Conforme l'energia va disminuint, fruit del pas dels anys, l'experiència va augmentant exactament per la mateixa circumstància. Allò que possiblement perdem per un costat s'acostuma a recuperar per l'altre.

Com sempre, el secret rau en saber compaginar aquestes dues variables per tal de tenir-les totes elles al 100%. S'han de trobar nous lideratges interns que ajudin a mantenir o fins i tot augmentar aquesta dosi d'energia tan important per guiar qualsevol projecte empresarial i alhora s'ha de saber canalitzar de forma intel·ligent tota l'experiència acumulada que existeix dins de l'organització i que pot posar-se al servei del projecte.

Lamentablement, moltes vegades això no passa i eliminem l'experiència quan l'energia desapareix, i deixem el projecte orfe d'un d'una qualitat incalculable. Un moment molt delicat per a la supervivència de qualsevol organització és el traspàs entre generacions. No afrontar aquest repte amb intel·ligència per tal de no perdre el valor que poden aportar tots els implicats ( els que marxen i els que entren) pot ser un motiu de grans lamentacions. La clau radica en incorporar la màxima energia possible sense perdre un bri de l'experiència acumulada.

Afrontar aquests reptes i fer-ho de forma ordenada acaba repercutint en l'esperança de vida de les empreses i no fer-ho, o obviar-ho, incrementa la seva mortalitat.