No seguir estructures i mètodes no està renyit amb l'èxit empresarial. De fet, l'experiència ens diu que quan analitzem les biografies de la majoria dels emprenedors que han creat empreses altament reconegudes, precisament no observem ordre i sistemàtica. Molts són genis que han sabut, en molts casos des del caos crear productes o serveis altament disruptius que han impactat amb força a la societat.

Ara bé, és cert que no disposar de disciplina ni metodologia dificulta el creixement i en molts casos impossibilita escalar i replicar models. La disciplina no ha de substituir la bogeria ni la creativitat però sí que ha de servir per poder crear models que permetin ser replicables per tal d'assolir economies d'escala que ajudin a obtenir interessants rendibilitats. Saber trobar un bon equilibri entre aquestes dues variables ( bogeria i disciplina) és clau per poder créixer de forma rendible i sostinguda.

En qualsevol estructura empresarial trobem dos tipus de costos. Per una banda, tenim els costos directes; són aquells que es poden atribuir a la producció i que varien en funció d'aquest valor. Estan directament relacionats amb l'activitat empresarial (costos de materials, de fabricació, mà d'obra directa, etc.). Si incrementa l'activitat, incrementa el cost.

Paral·lelament, existeixen els costos indirectes. Aquests són els que no es poden imputar de forma directa a un producte o servei però que són necessaris per al bon funcionament general d'una empresa. Són costos que no varien proporcionalment al volum de vendes (lloguers, assegurances, manteniment d'instal·lacions, mà d'obra indirecta i estructura, etc.). Existeixen independentment del volum d'activitat.

La suma dels costos directes i indirectes proporciona el cost total i és la base que ens permet determinar el posicionament del preu de venda i alhora avaluar la rendibilitat. Són moltes les vegades que les empreses s'obsessionen en la reducció de costos directament implicats en la producció ( comprar més barat, reducció de personal directament relacionat amb l'activitat, etc.) però no presten l'atenció deguda a aquelles despeses que suporta l'empresa independentment del seu volum d'activitat.

Perseguir economies d'escala i treballar per millorar les quotes de productivitat és un dels factors clau de la rendibilitat empresarial. El mercat, en molts casos, acaba marcant els preus, ja que són els propis clients i els competidors els que diuen a quin preu s'ha de vendre un producte o servei. Però són les empreses les que han d'establir amb quins costos treballen i com distribueixen la seva estructura.

Tenir disciplina, disposar de metodologia, crear sistemàtica i posar ordre és clau per tal d'optimitzar la partida de costos indirectes i guanyar en competitivitat. El caos i el desordre és un mal aliat. Treballar en la gestió i en els automatismes ens permet millorar l'eficiència operativa, reduir costos, augmentar la productivitat i millorar la presa de decisions.

Està clar que la bogeria ens pot aportar creativitat, trencar amb les rutines i generar noves formes de pensar, mentre que la disciplina promou la constància i la consistència claus per tal de garantir l'èxit empresarial i la sostenibilitat a llarg termini.

No s'ha de renunciar a cap de les dues, s'ha de tenir l'habilitat de combinar-les, ja que permet que l'empresa sigui tan innovadora com eficient.

Com sempre, entre el blanc i el negre, el gris acostuma a ser una bona opció.