A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cultura empresarial, per les presses, o per tot una mica. El dia a dia se'ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la innovació. Som més d'acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sentits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i productes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l'anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l'establert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves línies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a desmuntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre idees està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat a quatre privilegiats. D'idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i observa la quantitat de bones idees que s'estan perdent amagades en "no, jo és que no sóc una persona creativa".

Si ets d'aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre idees en una sala gris, amb llum artificial i amb l'únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d'idees, potser centenars. La qualitat va precedida de la quantitat. De manera que si el procediment que apliqueu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a implementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d'aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitualment per generar idees és llistar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és identificar els problemes del malalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pregunta ha de ser el bisturí que obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al problema com un repte a solucionar canvia la predisposició de l'equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del "Sí, però..." al "I si...?" pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrquiques per participacions democràtiques. Passar de la discussió a l'intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explorar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d'idees però més enllà d'això hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres "Game Storming" o el ja clàssic "Thinkertoys". Per generar solucions veritablement disruptives necessitem crear un clima creatiu suficientment trencador i fora del previst. Si sempre fem les mateixes coses no ens ha d'estranyar que obtinguem resultats similars.

Després ja vindran els filtres. Les avaluacions, les anàlisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels centenars d'idees serà la que tiri endavant en forma de projecte. Perquè d'això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la diferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de seguir tot el procés i implementar projectes.

Sí a l'acció. Però abans posem-hi la intel·ligència i la creativitat.